Viures en un cos de dona, un plaer?
Prop de 300 dones vam participar en la trobada que la Xarxa va organitzar per parlar, reflexionar, menjar i ballar al voltant del tema Viure en un cos de dona, un plaer?, celebrada el 6 d’octubre, al Frontó Colom de Barcelona.
Abans de l’estiu vam començar a plantejar-nos com podíem encarrilar l’acte per mostrar les diferents i diverses facetes implicades en una qüestió tan àmplia i fonamental com és el cos de les dones. Per acabar-ho de complicar hi havia la varietat d’enfocaments possibles combinats amb les decisions sobre el format que havia de tenir la trobada. Per això finalment, vam optar per una combinació de missatges, estils i activitats amb ganes de oferir un tastet de totes les possibilitats que se’ns van ocórrer. Vam derivar a les assistents la responsabilitat d’aprofundir i ampliar els aspectes que, potencialment, els poguessin deixar un bon sabor o un regust de voler-ne més…
Tal i com vareu poder veure en el programa ens van acompanyar moltes dones que ens van guiar per un recorregut que va anar passant per les paraules de benvinguda i de presentació que ens va oferir la Remei Sipi; l’exposició i les imatges d’obres de dones artistes que ens va presentar l’Elina Norandi; la presència performativa de la Bàrbara Ramajo que va parlar del cos lesbià del feminisme; el descobriment/retrobament d’emocions i vivències inscrites en el nostre cos que ens va proposar la Cristina Mompeat; els textos poètics o discursius que ens van recitar companyes de Las Vacas i la Vicky Peña i la Carme Sansa; la improvisació teatral que ens van regalar Les Úniques; el cos en moviment ballant la dansa del ventre de la ballarina Shira; i la música estupenda del grup eFEMMEra format per 7 dones. I encara hi va haver, a més a més, un sopar bufet excel·lent de les dones de SURT i uns “mojitos” boníssims que les amigues de Radio Paka van preparar (ep! això últim era discrecional i fora de programa, que consti!).
Perquè som crítiques i autocrítiques, reconeixem que van haver-hi problemes tècnics, especialment, amb el só (de tant bo i potent com era, feia saltar els ploms a cada moment i ens quedàvem a les fosques!). Però, també s’ha de dir que la valoració en conjunt és molt positiva. Va haver-hi molt bon ambient i es va fer molt evident el sentit de la Xarxa Feminista i la sensació de teranyina de relacions creuades: les noves amb les de sempre, les que els interessa tot amb les selectives, les de la ballaruca amb les més serioses. Potser perquè teníem ganes de veure’ns després de l’estiu, potser perquè van venir dones joves molt animoses, potser perquè tothom s’ho havia preparat amb cura, potser perquè la música era mestissa i harmoniosa, potser perquè cadascuna va aportar un bocí d’alegria, potser perquè…. en fi, que ens ho vam passar bé.
Tot seguit trobareu un extracte del que van dir les tres ponents. A la web de la Xarxa també trobareu els textos que ens van llegir les amigues actrius perquè els pugueu conèixer. I per acabar anunciar-vos la propera assemblea i animar-vos a participar en la preparació d’una trobada sobre sexualitats l’any vinent. Us esperem!