Xarxa feminista
18 d’octubre del 2008
En el marc del sistema patriarcal la sexualitat de cada persona està lligada a una identitat de sexe (sóc mascle/sóc femella), de gènere (sóc femení-na/sóc masculí-na) i d’orientació del desig (sóc heterosexual, homosexual, bisexual, polisexual, asexual, etc.). Aquestes identitats que conformen la nostra “identitat sexual” indefectiblement van unides al cos, a com es veu, a com es mou, a com es vesteix, a com se sent i amb qui es relaciona sexualment.
Amb aquestes premisses en joc, anirem descobrint que és pràcticament impossible no viure una sexualitat transgressora; la seva pròpia existència concreta, amb suor, plena de sorolls, olors i gustos… encarnada, és una transgressió. I, tot i així, hi ha transgressions que, per callades i privades, es resolen (o no) a la intimitat complexa (i moltes vegades generen conflictes) d’una parella; n’hi d’altres, visibles i estridents, políticament compromeses i comprometedores que són les que acostumem a reconèixer com a “transgressores”. Afirmar l’existència i validesa d’aquestes sexualitats, de les persones que les “actuen”, no només crearà l’espai de respecte i validació per a elles i ells, sinó per a cadascú-na de nosaltres . És, per tant, una lluita que ens implica a totes les persones que volem viure una sexualitat plena.