MAI S’HAURIA DE DIAGNOSTICAR UN CÀNCER DE COLL D’ÚTER

12 05 2008

Aquesta és la meva reflexió. Tenim els medis humans i tecnològics perquè així sigui. N’hi hauria d’haver prou amb el pre-diagnòstic i la prevenció. Probablement amb els protocols establerts, i en la majoria dels casos, així és, s’acostuma a detectar d’una manera precoç, però malauradament no en tots. I aquest “no en tots” són vides humanes, trencades i malmeses per uns tractaments agressius i sovint inertes. 

Conec diverses dones sotmeses a tractament preventiu abans de desenvolupar el càncer, que amb una prova innòcua i molt econòmica (la citologia), s’han estalviat un calvari mai agradable i sovint infructuós. Les nostres mares han après la importància de passar revisions annuals i ara, l’Administració ens diu que cada tres anys és suficient. 

La frustració ve quan segueixes els protocols establerts per a l’Administració, i essent un ciutadà “model” se’t pixa el sistema. El meu cas: amb 40 anys el diagnòstic és d’un càncer de coll d’úter metastàssic a pulmons. Això significa un estadi VI B, que, al seu torn, vol dir que està lluny, molt lluny de la sanació. 

La primera queixa: feia tan sols un any que havia passat la revisió pertinent que el protocol marca cada tres anys. Segona queixa: alerto que a una familiar propera li han fet tractament preventiu, m’expliquen que el problema no és genètic sinó víric; alerto que amb 18 anys he passat el famós virus del Papiloma humà i la resposta és que tot està correcte. Tercera queixa: tinc molèsties que faig saber a la meva metgessa de capçalera i a la meva ginecòloga, i apareixo a urgències fins a tres vegades. La resposta dona per una novel·la per entregues, però resumint, considero que no se m’escolta i inclòs se’m maltracta. Fins a 7 metges em veuen i m’exploren i ningú detecta res, i a ningú se li acut fer una citologia (recordo: prova innòcua i molt econòmica). 

Al final el diagnòstic arriba de rebot, d’una manera casual. D’això ja fa catorze mesos, 9 sessions de quimioteràpia, 10 de radioteràpia, dotze setmanes d’assaig clínic, una perruca, 7 TACs, 4 RNM, una gammagrafia òssia, 7 radiografies, un PET-TAC, mil cinc-cents anàlisis de sang, 12 quilos, un ingrés per baixada de defenses, una tanda d’injeccions pro-defenses, una altra tanda d’injeccions de vitamines, litres i litres d’ozó, cremes, antibiòtics, cortisona, analgèsics, protectors per l’estómac, gotes per anar de ventre, medicaments per tallar la diarrea…., i sobretot, molta incertesa. Avui m’han demanat una RNM del cervell. 

Estic preparada pel que pugui venir, però no estic segura que el meu entorn proper ho estigui. Estic aprenent a viure en la malaltia, amb aquesta discapacitat que significa patir un càncer agressiu i avançat. Però és molt difícil i la meva gent ho passa molt i molt malament. 

La meva malaltia no és culpa de ningú. M’ha tocat viure-ho i no em planyo per això. De totes maneres, crec fermament que s’hagués pogut evitar. Aquesta carta és una crida a les Administracions i als professionals de la Sanitat Pública per intentar evitar a d’altres dones, que no a mi, el calvari que estic sofrint. 

Premià de Mar, a 12 de maig de 2008. 

Maria Bastardes



AVORTAMENT AVUI

10 05 2008

Els embarassos no desitjats i, sobre tot, la seva interrupció, segueixen estan, malauradament, de rabiosa actualitat. A casa nostra, a més, la immigració il·legal, que no accedeix als centres de salut per por a possibles represàlies, ha fet augmentar el nombre d’avortaments en clíniques privades.
       Mentre llegia en el diari les diferents propostes que estan sorgint per a despenalitzar l’avortament, vaig recordar els plors de les meves pacients més joves quan els comunico (després de practicar una ecografia transvaginal) que estan prenyades, i vaig recordar també que l’any 1974 aquest tràngol em va passar a mi, mentre era estudiant de tercer curs de medicina. En aquella època encara no es feien servir gaire els anticonceptius, i fins i tot la majoria de ginecòlegs no els volia receptar.
      Així que em va donar positiva la prova del Gravindex, la meva parella i jo vam anar a l’hospital de Perpinyà aprofitant la meva nacionalitat francesa. Allí no ens van poder ajudar, però ens van remetre a una adreça del casc antic. Tremolosos, vam picar a la porta d’un pis on una dona que no anava massa neta ens va ensenyar la taula de la cuina sobre la que m’hauria d’estirar, per descomptat sense anestèsia. A mi se’m van posar els pèls de punta, vaig témer el dolor i la possibilitat d’infecció, i vaig consultar altres opcions. “Podeu anar a Londres”, em va respondre aquella dona, però m’heu de donar uns diners per la informació. Vam pagar i vam sortir d’allí amb un telèfon al qual vam trucar per concertar una cita. Recordo que l’estada en aquella clínica privada i l’operació ens van costar unes 20.000 pessetes, tota una fortuna per a dos estudiants que només disposaven d’una magra setmanada. Un amic ens va deixar els diners i un mes després em van practicar l’avortament a Londres, juntament amb altres noies espanyoles, franceses i italianes.
      Sembla mentida que més de trenta anys després Espanya no disposi d’una llei tan progressista en aquest terreny com les que té en d’altres. M’agradaria, doncs, remarcar alguns punts.
      L’avortament, a hores d’ara, és lliure fins a la dotzena setmana, sempre i quan es demostri que afecta l’estat psíquic de la dona. Aquest tipus no s’acostuma a practicar gairebé mai. En primer lloc, perquè estem parlant d’un estat fisiològic de la dona, no patològic; en segon lloc, perquè als psiquiatres, comprensiblement, els costa estendre un certificat mèdic que avali un trastorn psíquic que rarament existeix.
      L’ecografia i les proves que demostren l’alteració del cariotip estan molt avançades; això permet descobrir malformacions precoces, però de vegades aquestes no apareixen fins passada la setmana vint-i-dues, i llavors la interrupció de la gestació ja no és permesa. Em pregunto, doncs, de què serveix aquesta important inversió en diagnòstic prenatal.
      Als hospitals hi ha molts ginecòlegs objectors de consciència; per això no es practiquen gaire avortaments a la sanitat pública. Penso, a més, que ha de ser molt poc gratificant pels metges que no són objectors dedicar-se a jornada completa a fer aquest únic tipus de feina.
      Tot i que crec absolutament necessari que ens posem al dia i imitem països que, com França, estan molt més avançats que nosaltres pel que fa a la llei de l’avortament, no vull tancar els ulls sobre el fet que, actualment, hi ha una variada oferta de mètodes anticonceptius i que aquests estan a l’abast de tothom: gratuïtat de les consultes de planificació familiar, facilitat d’accés a les receptes d’anovulatoris, a posar-se un DIU o un Essure (obstrueix mecànicament les trompes), preservatius en venda fins i tot als serveis de les discoteques i les universitats (tot i que són encara massa cars pels joves)… A més, si després del coit hi ha un alt risc d’embaràs encara es pot prendre la pastilla (gratuïta) del dia després, que no és un abortiu sinó un medicament que trastorna l’endometri uterí i el fa poc receptiu a la implantació de l’òvul fertilitzat.
      Donat que al nostre país encara tenen massa força les associacions religioses antiavortistes, que la població jove és en molts casos poc responsable i que ens trobem arreu amb individus amb massa interessos econòmics, cal que el govern promulgui una llei que contempli tot el que s’ha exposat anteriorment i que protegeixi les persones, tant les mares com aquests projectes de fills no desitjats. Una de les nostres fites ha de ser ampliar la permissivitat de l’avortament fins a moltes setmanes més. 

Dra. Carme Lafay



DEBAT

5 05 2008

QueroSeno. Cultures i identitats lesbianes. O no?

Diumenge 25 de maig a les 17,30 hores a Ca la Dona

Trobareu els documents de debat, reflexió i formació d’aquest mes a la pàgina web de Ca la Dona:

1)  La legitimación y la reivindicación de las prácticas sexuales no normativas en la teoría queer. Susana López Penedo.

2) La introducció (pàg. 17-27) d’El Eje del Mal es Heterosexual.

QueroSeno



DIA INTERNACIONAL PER A LA SALUT DE LES DONES

5 05 2008

Jornada: “Parlem dels nostres drets sexuals i reproductius”

Dimecres 28 a les 18,30 hores al Centre Cívic Pati Llimona

(c/ Regomir, 3 | Barcelona | metro Jaume I L4)

Dret a la vida, a no morir durant l’embaràs, part i postpart…

  1. Dret a la igualtat i a estar lliures de tota discriminació en la seva vida sexual i reproductiva…
  2. Dret a la privacitat i a la confidencialitat de las histories clíniques…
  3. Dret a la llibertat i seguretat de decidir si tenir relacions sexuals o no, amb qui i amb quina freqüència…
  4. Dret a la informació i a l’educació sobre els beneficis i riscos dels mètodes anticonceptius…
  5. Dret a optar a contraure matrimoni o no i a formar i planificar una família…
  6. Dret a decidir si tenir o no tenir fills…
  7. Dret a la protecció i la cura de la salut general i reproductiva…
  8. Dret a gaudir del progrés científic…
  9. Dret a la participació ciutadana
  10. Dret a no ser sotmesa a tortures ni maltractaments l’explotació sexual i els abusos sexuals…
  11. Dret a la llibertat de pensament en tot allò relacionat amb la seva vida sexual i reproductiva…

Més info: www.observatori.apfcib.org | www.xarxadedonesperlasalut.org

PROGRAMA DE LA JORNADA

Presentació Jornada

Montse Pineda. Creació Positiva

Conferència marc sobre drets sexuals i reproductius

Maria Ferrero. Associació de Planificació Familiar de Catalunya

Intervencions preparades dels grups de la Xarxa:

  • Què entenem cadascuna de nosaltres i des de les experiències dels grups de la xarxa per drets sexuals i reproductius?
  • I , sobretot, com els vivim i com ens agradaria viure’ls.
  • Sentim que hi ha una involució en aquests drets?
  • Situació i reptes de futur.

Debat general | Cloenda i Petit piscolabis

Xarxa de Dones per la Salut



TROBADA DE LA COORDINADORA ESTATAL DE ORGANIZACIONES FEMINISTAS

5 05 2008

REUNIÓ PEL DRET AL PROPI COS I A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

DISSABTE 10 DE MAIG

de 10:00 hores a 14:00 hores a Madrid

Serà la última reunió abans de les vacances i per tant és molt important tractar com tema prioritari l’avortament, a més us proposem el següent ordre del dia:

1.- El tema de l’avortament. Serà el tema principal de la reunió, per tant és necessari que tots els grups que han treballat el tema o el treballaran vinguin per avançar en la discussió de la reunió passada. És a dir, a més d’analitzar els últims aconteixements veure que perspectives de feina y propostes de treball es poden plantejar com a coordinadora respecte l’avortament.

2.- Web de la coordinadora. Actualment la web està infrautilitzada front al que podria ser una web més dinàmica que ens servis com una eina més per afavorir el treball dels grups, a través per exemple, de la difusió de textos per debatre, intercanvi d’informació sobre activitats, etc.

Amb l’incorporació d’aquest tema l’ordre del dia el que es tracta és de discutir i portar pensat, des de tots els grups, fórmules i compromisos concrets per dinamitzar i  utilitzar millor la web de la coordinadora.

3.- Informació sobre un nou programa que hem presentat en la última convocatòria de subvenció al Instituto de la Mujer, sobre dones immigrants. L’objectiu és informar-vos del contingut i veure quines possibilitats hi ha de treball entre els grups que estiguin interessats.  

4.- Varis.

Qui estigui interessada en anar-hi que es posi en contacte amb Ca la Dona www.caladona.org

telf. 93 412 71 61