Conclusions del I Congrés de Dones de les Terres de l’Ebre

28 04 2008

El dia 26 d’abril de 2008 es va celebrar a Tortosa el I Congrés de Dones de les Terres de l’Ebre, que portava per tema “El paper de les dones, abans i ara, al nostre territori”, amb un gran èxit d’assistència.
 

En primer lloc, volem agrair l’esforç que tantes dones del territori heu realitzat, al llarg d’aquestos últims mesos, per portar a bon port la jornada que avui estem fent.
Una jornada que ha resultat intensa i participativa que mos permet visualitzar, de forma clara, un seguit de qüestions ineludibles que volem recollir en aquesta taula de conclusions.
Des de l’Assemblea de Dones, preteníem crear un espai de debat i de reflexió que ens proporcionés material per fomentar l’intercanvi d’experiències i d’accions futures.
La densitat de idees i experiències que avui s’han exposat, debatut i contrastat mos donen peu a continuar treballant (en les forces renovades)  per les dones de les Terres de l’Ebre.
 

Som sabedores, i avui se’ns ha recordat, que representem el 50 % de la població del nostre territori. Un territori en el qual volem ser ciutadanes actives.
Volem participar de la presa de decisions d’allò que ens afecte i volen poder decidir, conjuntament amb los hòmens, sobre els projectes de desenvolupament social, econòmic i polític de les Terres de l’Ebre.. I, hi volem participar amb llibertat i en igualtat d’oportunitats.
Les dones,  tenim esperit de treball i de compromís vers unes comarques que mos estimem, en l’economia de les quals tenim un paper fonamental, poc reconegut i que cal reconèixer.
A les nostres comarques disposen d’un gran potencial humà i d’un patrimoni històric i natural extraordinari. Creiem en lo nostre territori i en lo seu potencial i mos volem comprometre en lo seu progrés.
 

Pel matí, hem tingut la satisfacció d’escoltar dos ponències que ens han permès discernir sobre dos circumstàncies molts actuals de la vida al nostre territori, la transformació de la societat agrària en la nova societat rural  i l’adaptació als canvis demogràfics, socials i culturals de les Terres de l’Ebre. A continuació hem tingut una altra mena de col·laboracions, que han estat dedicades a constatar mancances i problemàtiques però també a proposar pràctiques més concretes. A la taula d’aquesta tarda, s’ha posat de manifest que les associacions de dones de  les nostres terres són  molt actives . Tenen una  gran capacitat d’iniciativa i d’autoorganització. Estes entitats, han sabut crear espais comuns que han acabat esdevenint llocs de debat sobre problemàtiques cíviques i comunitàries.
Cal destacar, lo paper social que fan les associacions de dones, implicant les seues sòcies en la vida pública, creant espais de trobada i de relació,… Hem de  tindre en compte, que crear un espai propi, és també, una conquesta social i personal.
 

L’estat de benestar és insostenible sense el treball de les dones. La seua incorporació al mercat de treball ha estat massiva durant els darrers anys, però les desigualtats existents no mos han permès a totes desenvolupar les nostres potencialitats.
La incorporació de les dones a la vida política creix massa lentament.
Lo món rural és gairebé sempre de domini masculí, la representació femenina a les Juntes de Cooperatives i als llocs de decisió és molt minsa… Encara mos queda molta feina per fer. És necessari treballar per revaloritzar los valors femenins com a valors universals. Les
dones hem d’assumir responsabilitats a l’àmbit públic.
 

Avui també, hem pogut comprovar com mos afecte a les dones no poder gestionar lo nostre temps, un temps que s’ha convertit en un bé escàs i no disposar d’ell representa un factor de discriminació social i econòmic. Canviar aquesta predisposició, comporta canviar les actituds socials i personals respecte al valor de l’ús del temps i lo que és més important, considerar los usos del temps una qüestió social.
 

 Les dones continuem sent les principals cuidadores de la llar i de les persones petites i grans de la família, lo que suposa, molts cops, haver de deixar la nostra faena o reduir la nostra jornada laboral. És  important fer visible tot aquest treball no remunerat, que és molt productiu, i que es reconeguin tots los àmbits d’actuació professionals de les dones. Volem que les administracions públiques crein  serveis i recursos per tenir cura de la primera infància i de la gent gran. Volem igualar al medi rural, los serveis que l’estat del benestar dóna a ciutat: llars d’infants, assistència sanitària, centres d’atenció a la gent gran i a les persones amb manca d’autonomia, com ara centres de dia, xarxes de transports públics suficients i adequades etc…. Les dones hem de poder treballar fora de casa, si així ho volem.
 

Los problemes de les dones són una part important de les problemàtiques que manifeste lo món rural davant del món urbà: tenim velocitats diferents de desenvolupament, mos falten infrastructures, comoditats, etc. Mentre que al nostre territori tenim implantats tot un desplegament de recursos energètics estem a la cua en tecnologia, en telecomunicacions i en serveis. Lluitem per preservar lo patrimoni natural, paisatgístic, històric i cultural de les Terres de l’Ebre i volem un desenvolupament econòmic i cultural equilibrat i respectuós amb l’entorn. Rebutgem la industrialització agressiva,  que destrueix l’entorn i la qualitat de vida dels habitants de la comarca i afavoreix un model de desenvolupament basat en el sacrifici de les zones rurals amb poca població en favor dels grans nuclis urbans.  No es tracte d’anar en contra de noves fonts d’energia sinó de la seua imposició sense debat i en concentracions que són absolutament contràries al sentit comú i a les necessitats de la zona on s’instal·len. La nostra filosofia respecte al territori es basa en propiciar un desenvolupament sostenible que pugue garantir la continuïtat del nostre patrimoni.
 

Les condicions de vida de les dones pageses influeixen molt directament en el despoblament rural. Tenim un problema greu de continuïtat i de futur que afecte, sobretot,  a la pagesia i que mos porta, a mots llocs, una pesada reducció de la població.  Hem de retenir la nostra gent al territori amb bones polítiques formatives, empresarials i laborals, tenint en compte, especialment a les i als més jòvens. Cal garantir la formació al llarg de la vida,  ampliar l’oferta educativa del campus universitari de Terres de l’Ebre, propulsar tallers ocupacionals, apropar els cursos de formació continuada al territori… i cal  aprofundir en l’elaboració de plans de formació per a dones. Cal dinamitzar la vida del nostre territori, amb especial atenció al medi rural.
 

Parlàvem, pel matí, sobre els canvis demogràfics i social que les Terres de l’Ebre han vist emergir durant els darrers anys. Aquest tema ha generat molt de debat i posicions contraposades. No hi ha dubte que hem crear i desenvolupar eines i espais de trobada per a facilitar la relació amb els nouvinguts. Però no n’hi ha prou de plantejar els programes d’acolliment per facilitar l’accés als recursos bàsics. Si realment mos creiem l’objectiu de cohesió social, aquests han de fomentar lo funcionament social autònom de les persones que s’incorporen de nou al nostre territori, per a què puguen viure com a membres de ple dret. Perquè l’exclusió, social i ciutadana, és lo pitjor enemic d’aquesta convivència que volem.
 

Bé, hem intentat sintetitzar la riquesa d’idees que avui mos heu ofert, segurament mos hem deixat moltes coses, però heu de pensar que aquest congrés, és i serà una primera pedra, un primer pas en un camí que encara s’ha de recórrer en l’esperança que millorarem la nostra vida quotidiana, fent-la més justa, més lliure i més potenciadora.
Vos proposem seguir treballant en aquesta línia de col·laboració i d’intercanvi  iniciada en aquest congrés i impulsar en l’àmbit territorial noves trobades amb les que puguem avançar  i desenvolupar estratègies comunes a través de la cooperació.
Lo conjunt tant important d’aportacions, experiències i material per a la reflexió recollit avui demane que de manera permanent s’amplie, s’actualitze i es difongue.
La comunicació amb los nostres i les nostres polítiques i representants, per tal que vetllen los aspectes del nostre territori que avui hem plantejat, és necessària i molt positiva. Pel què instem a les administracions públiques a liderar iniciatives contundents per millorar la qualitat de vida de la població del territori unint esforços i treballar junts per objectius que mos són comuns a totes i a tots.
 

Moltes gràcies a totes.
 

Tortosa, 26 d’abril de 2008



CONCENTRACIÓ-MANIFESTACIÓ A TARRAGONA, AUTOINCULPACIONS PER PRESENTAR ALS JUTJATS DE TARRAGONA

17 04 2008

Manifestació a Tarragona coordinada per la Campanya a les terres de Tarragona.

Dissabte 26 d’abril,cap a Tarragona

Desde els col·lectius de la Capanya pel Dret al Propi Cos s’ha decidir recolçar i acompanyar a les dones i homes que van ser citats per haver recolçat la campanya d’autounculpacions per haver avortat o haver acompanyat a avortar. És per això que es tornaran a recollir autoinculpacions i es farà el lliurament d’aquestes als jutjats de Tarragona.

Aquesta Trobada constarà d’un matí ple d’accions, assemblees, un dinar col·lectiu i després de dinar, fi de la trobada.


 12.00 h: arribada, benvinguda i paraules. A la Rambla Nova,  Estàtua del Despullats (davant delegació d’Hisenda).
 

13.00 h: manifestació fins als jutjats,per la Rambla
 

13.30 h: lliurament d’autoinculpacions
 

i a partir de les 14.00 h, a la Rambla President Companys, davant dels Jutjats, vermut, gentilesa de les comarques tarragonines i dinar de carmanyola
 

15.30 h: assemblea
 

17:00 h: comiat, i fi de la trobada.
 
 

Per més informació podeu trucar a la Xarxa Feminista o bé entrar a www.caladona.org/avortamentlliureigratuit.html . 

 



DRET DE LES A DONES A DECIDIR.SOLIDARITAT AMB LES DONES IMPUTADES PER HAVER AVORTAT O PER HAVER-SE AUTOINCULPAT

17 04 2008

EL DIA 26 ANEM A TARRAGONA A PRESENTAR AUTOINCUPACIONS

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït denunciem que continuenles citacions a les dones imputades en les causes de la clínica del Dr. Morín i de la clínica Isadora de Madrid. Les imputacions judicials aboquen les dones a rememorar el seu avortament, considerant-les presumptament delinqüents. Això no fa més que augmentar la por i la inseguretat per a totes les dones que necessiten recórrer a l’avortament, i que en molts casos han estat derivades de la sanitat pública a la privada per què, per negligència de la xarxa sanitària pública, han excedit els terminis permesos legalment. A més, a nivell judicial, a Tarragona s’està fent anar a declarar a les persones ques’han autoinculpat, a diferència d’altres llocs com a Barcelona on s’ha considerat arxivable i, per tant es torna a abundar en la pressumpció de delicte de les dones que hem avortat.També També denunciem l’assetjament continu que estan vivint, per part dels sectors més reaccionaris i conservadors, els i les professionals que practiquen avortaments en clíniques especialitzades del nostre Estat. En concret, a partir del requeriment notarial d’E-Cristianscontra la clínica Tutor i el Dr. Barambio; o de l’assetjament per part de la Guàrdia Civil a laClínica Isadora. Mentrestant, la sanitat pública actua amb completa irresponsabilitat en no assumir ni els avortaments de més risc, derivant-los a les clíniques que les organitzacions anti-elecció han posat en el focus judicial.

Per tot això EXIGIM

Que es garanteixi la seguretat, el dret, i la confidencialitat de les dones que han avortat i

de les professionals que estan fent avortaments, que s’aturin els interrogatoris i compareixences

Fora l’avortament del Codi penal. Despenalització ja. Que l’avortament sigui una prestació

sanitària dins la xarxa pública i que es prenguin les mesures per posar-lo en pràctica.

TOTES I TOTS A TARRAGONA EL DIA 26 D’ABRIL.

Recollim autoinculpacions per a lliurar al Jutjat de Tarragona el 26 d’abril

CAMPANYA PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

més informació a:

 dretalpropicos@gmail.com

934127161, c/Casp, 38, principal, 08010

Barcelona (Ca la Dona)

 

 



APUNTS PROCESSALS SOBRE L’AVORTAMENT

17 04 2008

L’avortament està contemplat al Codi Penal com un delicte castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any, o amb multa de sis a vint-i-quatre mesos (article 145.2).

Els supòsits d’avortament despenalitzats són els següents:

- Quan és necessari per a evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada (amb informe psicològic previ).

- Quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació i l’avortament es practiqui dins les dotze primeres setmanes de gestació (és necessari denunciar la violació).

- Quan es presumeixi que el fetus naixerà amb greus tares físiques o psíquiques, sempre que l’avortament es practiqui dins de les vint-i-dues primeres setmanes de gestació (amb informe mèdic).

TERRITORIALITAT DE LA LLEI PENAL

La jurisdicció penal només pot conèixer i jutjar les interrupcions voluntàries de l’embaràs realitzades a territori espanyol. Els avortaments realitzats a l’estranger no poden perseguirse a l’estat espanyol.

PRESCRIPCIÓ DELS DELICTES

Els delictes no poden perseguir-se quan ha passat un termini de temps determinat. Concretament, el delicte d’avortament prescriu als 3 anys. Passat aquest temps s’extingeix l’acció penal.

DRETS DE LA PERSONA INCULPADA

Les persones imputades per un delicte tenen el dret a no declarar, a no declarar contra si mateixes i a no confessar-se culpables. La declaració s’ha d’efectuar sempre en presència d’advocada/cat.

DECLARACIÓ EN QUALITAT DE TESTIMONI

Les persones citades a declarar en qualitat de testimonis tenen obligació de dir veritat i de declarar sobre els fets que coneixen. La seva declaració no necessita assistència lletrada, però si dels fets que relata es desprèn responsabilitat penal, el jutjat té obligació d’interrompre la declaració per a canviar la seva situació processal per la d’imputada/tat.

SIMULACIÓ DE DELICTE

El Codi Penal castiga amb pena de multa de sis a dotze mesos (article 457) a qui simuli ser responsable o víctima d’una infracció penal o denunciï un delicte inexistent.

CONDEMNA PENAL

La condemna penal exigeix certesa i determinació dels fets. No és possible condemnar per fets que no estiguin acreditats per un conjunt de proves. Totes les persones estan emparades per la presumpció d’innocència, que només pot ser desvirtuada mitjançant proves dels fets pels que s’acusa. Una bona tàctica de defensa és no facilitar dades a les acusacions.

RECOMANEM

En el cas de ser citada/t a declarar, ja sigui com a imputada o com a testimoni, assistir sempre amb l’assessorament previ d’una advocada feminista. Els col·lectius de dones organitzats en les campanyes pel dret a l’avortament disposem d’advocades que poden fer l’assessorament i, fins i tot, en ocasions, acompanyar als jutjats i comissaries.

 

 



AUTOINCULPACIONS: IMPLICACIONS PENALS

17 04 2008

L’article 145.2 del Codi Penal castiga amb pena de presó de sis mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos ( l’ opció per la pena de multa o de presó és del jutjat) a ” la mujer que produjere su aborto o consinstiere que otra persona se lo cause, FUERA DE LOS CASOS PERMITIDOS POR LA LEY”.

Els casos permesos per la llei són:

quan sigui necessari per a evitar un greu risc per a la vida o la salut físiqca o psíquica de la dona embarassada (sense terminis),

quan l’embaràs és el resultat d’una violació (fins les 12 setmanes de gestació)

i quan es presumeixi que el fetus neixerà amb greus tares físiques o psíquiques (fins les 22 setmanes de gestació).

L’autoinculpació no té, en principi, riscos. Per condemnar per un delicte cal certesa i determinació dels fets. A més el termini de prescripció en aquests “delicte” és de 3 anys. És a dir, passats tres anys des de l’avortament no es pot perseguir.

Posant-nos en el pitjor dels supòsits podem pensar en un interrogatori judicial, en el qual la dona o home autoinculpat, si és imputada, es negui a contestar al jutjat o tribunal, i puguin incoar una acció penal contra ella per desobediència a l’autoritat judicial. Ens sembla un risc remot, però existent.

Aquesta és la situació que s’està produint a Tarragona, on moltes dones i homes autoinculpades han estat citades a declarar en qualitat de testimonis (no com a imputades). Per això hem elaborat el document “apunts processals sobre l’avortament”. Una vegada més, abortar és convertit pel Dret i la justícia en pressumpció de delicte.

PER A AUTOINCULPAR-SE:

Hi ha persones i grups implicades a la campanya a diferents llocs de Catalunya. Si vols recollir autoinculpacions, la proposta és coordinar que el lliurament sigui col·lectiu, com a acte polític i simbòlic. Fixar data i lliurar-les al jutjat, de forma col·lectiva, de cada població o comarca, o bé participar al lliurament col·lectiu que es farà a Tarragona el 26 d’abril als jutjats a les 13,30. Hi ha preparada tota una jornada d’actes (vegeu la convocatòria).

Si lliureu les autoinculpacions al vostre municipi, es pot informar a dretalpropicos@gmail.com del lloc, data, hora del lliurament, i el nombre d’autoinculpacions, per a poder comptabilitzar-les a nivell català.

(PERÒ atenció, si estàs en tràmits d’obtenir permís de residència i/o treball o qualsevol altre tràmit relatiu a la teva situació administrativa, i figures com a imputada en alguna causa penal, paralitzen l’expedient i et demanen explicacions sobre el tema penal. Després de fer les al·legacions pertinents, normalment segueixen el tràmit normal de l’expedient, però potser és millor que no et posis en situació de risc.)