A la tauleta de nit, el llibre de la Trobada
 De color fúcsia llampant, una mica totxo, amb molta lletra i poques fotos, però… n’estem contentes! Contentes i agraïdes per l’esforç de totes les dones i tots els grups d’escriure i construir col·lectivament el llibre Sabem fer i fem saber, recull de les ponències i activitats realitzades a la Trobada de dones del 2, 3 i 4 de juny de 2006.
 Us recomanem tenir-lo a la tauleta de nit i, sobretot, us demanem que no us faci mandra agafar el llibre i anar passant pàgines. Obriu per on obriu trobareu una experiència o una reflexió que de ben segur us interessarà. Es com un llibre de relats curts, de 2 o 3 pàgines cadascun, que van tocant diferents temes i tots aporten unes reflexions o ressenyen unes activitats diverses i variades. Hi trobareu experiències de recuperació de la memòria, de recerca, de genealogia, de treball d’autoconsciència, de posar en paraules vivències femenines, de noves o antigues formes de participació, expressions de creativitat i de pensament de dones i de moltes més coses. Deixeu-vos portar per la imaginació i penseu, a més a més, en les dones que hi ha darrera de cada escrit, en les vegades que s’han reunit i en les hores que han dedicat a fer tal activitat o a preparar aquell taller. Impressiona saber-nos tantes, cadascuna amb el nostre tema, el nostre interès o el nostre problema. Emociona saber que formem part d’un continuum de dones lluitadores i solidàries, recordar les que ens han precedit en l’afany de cercar una vida millor i constatar les que som ara coincidint en allò important tot i que els nostres camins a vegades vagin en paral·lel o divergeixin.

 El llibre reflecteix perfectament la multitud de pràctiques i estils que constitueixen el moviment feminista amb les seves diverses maneres d’entendre el feminisme. El llibre parla del fer de moltes dones activistes que porten a la pràctica un compromís polític amb altres dones per millorar unes condicions de vida determinades, constituir una subjectivitat femenina fora dels esquemes patriarcals, trobar una identitat no normativa, recuperar una genealogia o… Són les diferents maneres d’expressar un compromís polític per obrir nous espais de benestar i de llibertat per a totes nosaltres.

 I és per això que el llibre respira creativitat, riquesa i emoció. Perquè posa de manifest el plus de la relació i el vincle. Totes les aportacions, amb les seves diferències, són valuoses, però és, precisament, la suma, el conjunt, de totes elles el que les fa més significatives i els dóna més sentit.

 El llibre ajuda a entendre què és la Xarxa i a fer xarxa: és una eina viva per a totes les dones i per als grups per conèixer-nos, per convidar-nos unes a les altres, per organitzar trobades o actes, per fer nous contactes i nous vincles. És com una agenda oberta de referències per intercanviar informacions, suggerir idees, identificar nous pensaments i conèixer altres realitats. Si voleu contactar amb algun dels grups, ho podeu fer directament o a través de la Secretaria de la Xarxa Feminista, que us ho pot facilitar.

 Per acabar, dir-vos que el llibre és un estímul per pensar, per carregar piles, per treballar i per fruir… Oi, que us agafen ganes de consultar-lo? Animeu-vos!
            

      

 

 

 

SEXUALITATS

En el debat-taller sobre sexualitats, celebrat el passat 21 d’abril, ens vam trobar prop de 40 dones que, després d’una presentació inicial per obrir el tema, ens vam dividir en dos grups per facilitar la participació de totes. Curiosament la dinàmica dels dos grups va ser molt diferent: en un d’ells es va parlar sobretot de les experiències personals i a l’altre les intervencions van girar especialment sobre la identitat femenina. 

 Tot i que és impossible fer-ne un resum, us fem un tast d’algunes de les idees que van sortir:

• Debat iniciat als anys 70, quan amb el lema de “Dret al propi cos”, les dones feministes vam plantejar la nostra sexualitat amb força personal i col·lectiva. Aquest debat va tenir un fort protagonisme dins de l’àmbit feminista lesbià i no va està exempt d’enfrontaments i conflictes en aspectes com la pornografia i la prostitució. 
• Actualment el debat sobre sexualitats està plantejat més aviat en espais com la universitat, les institucions i fins i tot, als mitjans de comunicació
• Ara les qüestions més controvertides són sobre identitat i pràctica sexual…  
• Pel camí, sembla que s’han “normalitzat” alguns aspectes de les sexualitats, però s’ha perdut parlar del plaer, de la llibertat i dels desitjos i, a més a més, els tòpics que surten als mitjans  de comunicació perjudiquen més que res. 
• El moviment feminista ha ajudat les dones a omplir buits, a obrir nous espais i a crear una identitat feminista, ni heterosexual ni lesbiana.
• S’assenyala la diferència entre pràctica sexual i desig sexual que no sempre són coincidents. “Lesbiana” és un concepte massa uniformador, que no té en compte ni la diversitat de l’experiència lesbiana ni el procés d’esdevenir-ne.
• Hi ha més llibertat que abans entre les lesbianes joves i la seva identitat ara no és fruit d’una opressió sinó de la força de la joventut i d’un cert orgull.
• La història personal pot conduir a una evolució en la qual es rebutgi una identitat i es vegi necessari comunicar que la identitat sexual pot canviar i ser fluïda.
• S’ha de parlar de la pròpia sexualitat sense fer referència als homes, posant de relleu els nostres desitjos.
• Cal recordar les tres “A” que ens ajuden quan parlem de sexualitat: Autoconeixement, Autoerotisme i Autoestima.
• El fet que el feminisme “abandonés” els centres de planning ha perjudicat la seva tasca “educadora”, ja que eren uns espais de dones per parlar de sexualitat.
• L’acceptació del propi cos és un tema molt important a totes les edats. És necessari lluitar contra els prejudicis sobre la diferència d’edat en les relacions sexuals.
• La necessitat del lligam entre el plaer sexual i l’emoció amorosa i també retorna la qüestió de l’orgasme. Es parla del “petting”, de l’addicció al sexe, de les infidelitats com a maneres de revitalitzar la relació.
• Encara en determinats ambients la iniciativa sexual de les dones és rebutjada i censurada.
• No podem oblidar mai l’experiència traumàtica de les  violacions.
• el discurs mèdic s’infiltra, per exemple, de manera recurrent en la idea que l’homosexualitat és genètica.
• La sexualitat tradicionalment s’ha vinculat i es vincula a la reproducció, però també a la cultura. Treballar la sexualitat com a cultura relativitza prejudicis i permet proposar un nou significat enfront del patriarcat que ens pot donar pistes de com ha anat canviant i de què hem de fer.

Al final dels tallers, en el debat de la posada en comú, va sorgir la proposta de fer una convocatòria per constituir un grup de treball per continuar parlant de sexualitats i potser preparar unes jornades l’any vinent. Al mes de setembre convocarem una reunió per veure si continuem amb ganes d’aprofundir sobre el tema.

—————————–