Xarxa Feminista de Catalunya

JORNADA D’AUTOREFLEXIÓ

Secretaria — Mon, 01 Sep 2008 12:40:54 +0000

27 SETEMBRE

10:30h a 18:00h

Jornades d’autoformació: antropologia de l’avortament, bioètica, dret i feminisme.

Més informació: http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit.html

28 DE SETEMBRE DIA INTERNACIONAL PEL DRET A L’AVORTAMENT.

Secretaria — Mon, 01 Sep 2008 12:32:39 +0000

DIA DE LLUITA PEL DRET AL PROPI COS, dia de visibilitat. Es faran mogudes que cridin l’atenció. A BCN: concentració, festa, accions (batucada, música, processó la Mercè vol avortar…)

HORARI: 12h A 14h

¿EXISTEN DE VERDAD CLÍNICAS ABORTISTAS?

Secretaria — Fri, 06 Jun 2008 14:27:13 +0000

EL PAÍS, martes 3 de junio de 2008

TRIBUNA SANITARIA

Siempre me ha sorprendido ver escrita, incluso en las páginas de EL PAÍS, la expresión “clínicas abortistas” u oírla en medios de comunicación nada sospechosos de fundamentalismo católico. De hecho, cualquiera puede constatar que esta manera de denominar a los centros médicos que practican interrupciones voluntarias del embarazo (IVE) está más que generalizada en España, pese a ser una denominación incorrecta, no usada por los profesionales de estas clínicas, que se agrupan en la Asociación de Clínicas Acreditadas para la Interrupción del Embarazo, y a que con su utilización estemos prestando espacio discursivo, quizá sin advertirlo, a ideologías ultraconservadoras. Nunca se nos ocurriría mencionar en un periódico o en las noticias de televisión a un servicio hospitalario de oncología como un servicio “quimioterapista”, o a un servicio de digestivo como “ulcerista”, ni llamar “clínica almorranista” a un servicio de proctología. Pero lo hacemos con las clínicas de IVE.

Ya sabemos que se puede herir con la lengua, y mucho, pero quizá las peores de estas heridas son las que se realizan de manera inconsciente, repitiendo automáticamente mensajes en millones de actos de comunicación sin prestar atención a su verdadero significado, a su origen y efecto en la creación de opinión. Cuando era pequeño, en el colegio estaba altamente reprimido el uso de lenguaje soez, de manera que se habían desarrollado versiones eufónicas alternativas de la mayoría de los tacos. Era fascinante aquello de “!córcholis!”. Pero no resulta tan agradable recordar las veces que usábamos como variante aceptable la imprecación “me cachis en los moros” o la naturalidad con que se llamaba “judío” a otro niño cuando escupía.

Pero ya no somos niños, y el uso de la lengua y en especial la elección de las palabras debería ser un ejercicio consciente de libertad, precisión y posicionamiento. Es odioso que el antisemitismo y la islamofobia estén en boca de los niños, como también lo es que demos pábulo y espacio de propaganda gratuito al fundamentalismo cristiano al propagar la noción falsa de que existe algo a lo que podemos caracterizar y darle entidad llamándole abortismo.

En castellamo usamos la terminación de las palabras en -ismo para denominar básicamente creencias que agrupan a personas que usan su autodenominación con cierto ánimo de proselitismo identitario. Asím es aceptable hablar de cirstianismo o evangelismo para referirse a los fieles de estas iglesias. Cuando estas creencias no se refieren a la metafísica, sino a nuestra creencia de cómo debería ser la sociedad, hablamos de ideologías, como el socialismo, el fascismo o el ecologismo. Aún hay otros que creen que su equipo de fútbol es el mejor, aunque sea erróneamente, y concon cierto ánimo prosélico hablan de beticismo. Sin embargo, el abortismo no existe como ideología porque nadie cree en el aborto y nadie, ni las mujeres que se ven en la necesidad de sufrir interrupciones de embarazo ni los profesionales que ofertan estos servicios, ni los ciudadanos que aprueban els actual status quo legal del aborto en España, ni los que apoyamos una despenalización real, se definiría a sí mismo como abortista. ¿De dónde viene esta palabra?

La práctica de abortos entró en los códigos penales en los siglos XVIII y XIX al regularse como práctica profesional lo que antes había estado en la esfera doméstica y de círculos de solidaridad entre mujeres. Al profesionalizarse su práctica y hacerse formal, el Estado entró a opinar en una materia en la que nunca antes había entrado. Desde entonces, varias ideologías han luchado por la despenalización, notablemente el feminismo, aunque también el liberalismo y los socialismos marxistas y liebertario, pero no han existido una creencia autoidentificada u objetivamente identificable como abortismo. La noción es sencillamente un invento del fundamentalismo cristiano, que para darle entidad a su propia posición ideológica inventa un enemigo al que batir: el abortismo.

Las clínicas acreditadas para la interrupción del embarazo en España en su inmensa mayoría realizan, además de abortos, otras intervenciones terapéuticas, primordialmente de ginecología y obstetricia, y otros servicios de salud de la mujer. Muchas atienden también a varones con problemas urológicos o de cirugía general. Resulta inexacto denominar al todo por una de sus partes, y además de inexacto, es injusto que las denominamos con un nombre de algo que sólo existe como herramienta de propaganda de las asociaciones “pro vida”. Fuera de España este abuso no se produce; incluso la prensa más reaccionaria de EEUU o el Reino Unido a lo más que llega es a hablar de clínicas de abortos (abortion clinics), pero nunca de clínicas abortistas.

En España estamos viviendo en los últimos meses una campaña minuciosamente organizada para limitar e incluso revertir la situación de despenalización parcial del aborto que tenemos -que comporta la presentación de querellas en juzgados sensibles a argumentaciones “pro vida”-, que ha sido exitosa erosionando la credibilidad de las clínicas, encarcelando a sanitarios y lesionando gravemente la dignidad de muchas mujeres. Es una campaña bien organizada. Encima no les ayudemos propagando la idea de que el abortismo existe.

Carlos Álvarez-Dardet es catedrático de Salud Pública en la Universidad de Alicante.

AVORTAMENT AVUI

Secretaria — Sat, 10 May 2008 16:26:57 +0000

Els embarassos no desitjats i, sobre tot, la seva interrupció, segueixen estan, malauradament, de rabiosa actualitat. A casa nostra, a més, la immigració il·legal, que no accedeix als centres de salut per por a possibles represàlies, ha fet augmentar el nombre d’avortaments en clíniques privades.
       Mentre llegia en el diari les diferents propostes que estan sorgint per a despenalitzar l’avortament, vaig recordar els plors de les meves pacients més joves quan els comunico (després de practicar una ecografia transvaginal) que estan prenyades, i vaig recordar també que l’any 1974 aquest tràngol em va passar a mi, mentre era estudiant de tercer curs de medicina. En aquella època encara no es feien servir gaire els anticonceptius, i fins i tot la majoria de ginecòlegs no els volia receptar.
      Així que em va donar positiva la prova del Gravindex, la meva parella i jo vam anar a l’hospital de Perpinyà aprofitant la meva nacionalitat francesa. Allí no ens van poder ajudar, però ens van remetre a una adreça del casc antic. Tremolosos, vam picar a la porta d’un pis on una dona que no anava massa neta ens va ensenyar la taula de la cuina sobre la que m’hauria d’estirar, per descomptat sense anestèsia. A mi se’m van posar els pèls de punta, vaig témer el dolor i la possibilitat d’infecció, i vaig consultar altres opcions. “Podeu anar a Londres”, em va respondre aquella dona, però m’heu de donar uns diners per la informació. Vam pagar i vam sortir d’allí amb un telèfon al qual vam trucar per concertar una cita. Recordo que l’estada en aquella clínica privada i l’operació ens van costar unes 20.000 pessetes, tota una fortuna per a dos estudiants que només disposaven d’una magra setmanada. Un amic ens va deixar els diners i un mes després em van practicar l’avortament a Londres, juntament amb altres noies espanyoles, franceses i italianes.
      Sembla mentida que més de trenta anys després Espanya no disposi d’una llei tan progressista en aquest terreny com les que té en d’altres. M’agradaria, doncs, remarcar alguns punts.
      L’avortament, a hores d’ara, és lliure fins a la dotzena setmana, sempre i quan es demostri que afecta l’estat psíquic de la dona. Aquest tipus no s’acostuma a practicar gairebé mai. En primer lloc, perquè estem parlant d’un estat fisiològic de la dona, no patològic; en segon lloc, perquè als psiquiatres, comprensiblement, els costa estendre un certificat mèdic que avali un trastorn psíquic que rarament existeix.
      L’ecografia i les proves que demostren l’alteració del cariotip estan molt avançades; això permet descobrir malformacions precoces, però de vegades aquestes no apareixen fins passada la setmana vint-i-dues, i llavors la interrupció de la gestació ja no és permesa. Em pregunto, doncs, de què serveix aquesta important inversió en diagnòstic prenatal.
      Als hospitals hi ha molts ginecòlegs objectors de consciència; per això no es practiquen gaire avortaments a la sanitat pública. Penso, a més, que ha de ser molt poc gratificant pels metges que no són objectors dedicar-se a jornada completa a fer aquest únic tipus de feina.
      Tot i que crec absolutament necessari que ens posem al dia i imitem països que, com França, estan molt més avançats que nosaltres pel que fa a la llei de l’avortament, no vull tancar els ulls sobre el fet que, actualment, hi ha una variada oferta de mètodes anticonceptius i que aquests estan a l’abast de tothom: gratuïtat de les consultes de planificació familiar, facilitat d’accés a les receptes d’anovulatoris, a posar-se un DIU o un Essure (obstrueix mecànicament les trompes), preservatius en venda fins i tot als serveis de les discoteques i les universitats (tot i que són encara massa cars pels joves)… A més, si després del coit hi ha un alt risc d’embaràs encara es pot prendre la pastilla (gratuïta) del dia després, que no és un abortiu sinó un medicament que trastorna l’endometri uterí i el fa poc receptiu a la implantació de l’òvul fertilitzat.
      Donat que al nostre país encara tenen massa força les associacions religioses antiavortistes, que la població jove és en molts casos poc responsable i que ens trobem arreu amb individus amb massa interessos econòmics, cal que el govern promulgui una llei que contempli tot el que s’ha exposat anteriorment i que protegeixi les persones, tant les mares com aquests projectes de fills no desitjats. Una de les nostres fites ha de ser ampliar la permissivitat de l’avortament fins a moltes setmanes més.

Dra. Carme Lafay

DIA INTERNACIONAL PER A LA SALUT DE LES DONES

Secretaria — Mon, 05 May 2008 14:43:38 +0000

Jornada: “Parlem dels nostres drets sexuals i reproductius”

Dimecres 28 a les 18,30 hores al Centre Cívic Pati Llimona

(c/ Regomir, 3 | Barcelona | metro Jaume I L4)

Dret a la vida, a no morir durant l’embaràs, part i postpart…

Dret a la igualtat i a estar lliures de tota discriminació en la seva vida sexual i reproductiva…

Dret a la privacitat i a la confidencialitat de las histories clíniques…

Dret a la llibertat i seguretat de decidir si tenir relacions sexuals o no, amb qui i amb quina freqüència…

Dret a la informació i a l’educació sobre els beneficis i riscos dels mètodes anticonceptius…

Dret a optar a contraure matrimoni o no i a formar i planificar una família…

Dret a decidir si tenir o no tenir fills…

Dret a la protecció i la cura de la salut general i reproductiva…

Dret a gaudir del progrés científic…

Dret a la participació ciutadana…

Dret a no ser sotmesa a tortures ni maltractaments l’explotació sexual i els abusos sexuals…

Dret a la llibertat de pensament en tot allò relacionat amb la seva vida sexual i reproductiva…

Més info: www.observatori.apfcib.org | www.xarxadedonesperlasalut.org

PROGRAMA DE LA JORNADA

Presentació Jornada

Montse Pineda. Creació Positiva

Conferència marc sobre drets sexuals i reproductius

Maria Ferrero. Associació de Planificació Familiar de Catalunya

Intervencions preparades dels grups de la Xarxa:

Què entenem cadascuna de nosaltres i des de les experiències dels grups de la xarxa per drets sexuals i reproductius?

I , sobretot, com els vivim i com ens agradaria viure’ls.

Sentim que hi ha una involució en aquests drets?

Situació i reptes de futur.

Debat general | Cloenda i Petit piscolabis

Xarxa de Dones per la Salut

TROBADA DE LA COORDINADORA ESTATAL DE ORGANIZACIONES FEMINISTAS

Secretaria — Mon, 05 May 2008 12:49:37 +0000

REUNIÓ PEL DRET AL PROPI COS I A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

DISSABTE 10 DE MAIG

de 10:00 hores a 14:00 hores a Madrid

Serà la última reunió abans de les vacances i per tant és molt important tractar com tema prioritari l’avortament, a més us proposem el següent ordre del dia:

1.- El tema de l’avortament. Serà el tema principal de la reunió, per tant és necessari que tots els grups que han treballat el tema o el treballaran vinguin per avançar en la discussió de la reunió passada. És a dir, a més d’analitzar els últims aconteixements veure que perspectives de feina y propostes de treball es poden plantejar com a coordinadora respecte l’avortament.

2.- Web de la coordinadora. Actualment la web està infrautilitzada front al que podria ser una web més dinàmica que ens servis com una eina més per afavorir el treball dels grups, a través per exemple, de la difusió de textos per debatre, intercanvi d’informació sobre activitats, etc.

Amb l’incorporació d’aquest tema l’ordre del dia el que es tracta és de discutir i portar pensat, des de tots els grups, fórmules i compromisos concrets per dinamitzar i utilitzar millor la web de la coordinadora.

3.- Informació sobre un nou programa que hem presentat en la última convocatòria de subvenció al Instituto de la Mujer, sobre dones immigrants. L’objectiu és informar-vos del contingut i veure quines possibilitats hi ha de treball entre els grups que estiguin interessats.

4.- Varis.

Qui estigui interessada en anar-hi que es posi en contacte amb Ca la Dona www.caladona.org

telf. 93 412 71 61

Una jutge de Barcelona arxiva la causa contra 21 dones que van avortar en la clínica del doctor Morín

xarxa — Mon, 05 May 2008 12:13:11 +0000

La titular del Jutjat d’Instrucció núm. 33 de Barcelona, Elisabet Castelló, ha decidit arxivar la causa contra 21 dones, imputades per avortar voluntàriament en la clínica del doctor Carlos Morín, a la capital catalana, en considerar que aquestes desconeixien que anaven a avortar il·legalment.

En les actuacions de sobreseïment fetes públics aquest dimarts 29, la magistrada es basa per a adoptar aquesta decisió en què les imputades van actuar amb el convenciment que la seva actuació era legal, ja que els encarregats de la clínica Tècniques Científiques de Barcelona així les hi van fer veure, tal com consta en els documents que signaren abans de sotmetre’s a la pràctica.

Castelló també té en compte que les pacients no disposaven d’especials coneixements juridicopenals per a conèixer que la seva actuació era antijurídica. A més, no podien tenir sospites de la il·licitud perquè la clínica era oficial i reconeguda per a la pràctica d’interrupcions voluntàries d’embaràs de segon i primer trimestre pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Cap assenyalar que la clínica estava situada en locals oberts al públic i degudament publicitats. Per això, la jutge reconeix que les pacients concorrien en una causa de justificació com és “un error de prohibició invencible” ja que van creure, “en la més pura lògica de qualsevol ciutadà mig”, que la seva conducta no tenia res de reprovable penalment.

Segons recullen les actuacions, el delicte d’avortament, des que va ser reformat el 1985, ha conduït a una generalitzada creença que es tracta d’una actuació lícita i que la decisió correspon en exclusiva a la dona gestant, “sobretot després d’anys d’intens debat social i de reivindicacions no només feministes sinó de les més àmplies classes socials”. De fet, la magistrada recorda que no existeixen des de fa molts anys sentències condemnatòries per a les dones que voluntàriament s’hagin sotmès a un avortament.

És cert, segons Castelló, que s’han plantejat casos d’avortaments il·legals, però en tots ells les úniques condemnes fermes que han recaigut ho han estat per als professionals que van practicar l’avortament al marge de la llei, qui havien de conèixer inexcusablement el marc legal.

I aquests casos “tot just han tingut una ressonància social en els mitjans de comunicació, pel que és impensable que un ciutadà mig, sense coneixements específics de caràcter juridicopenal, pugui estar al cas de l’actual regulació de la matèria en aquest país”. A això cal afegir que la llei vigent preveu uns supòsits de justificació que deixen vies obertes per a l’efectiva pràctica de tals intervencions.

La magistrada aprofundeix encara més en el tema i explica que a Espanya és “molt difícil” veure l’avortament com un delicte, sobretot quan es tracta d’una decisió per problemes de malformació del fetus, per la joventut de la mare, per una situació de depressió o simplement pel fet de no poder o no sentir-se capaç d’afrontar degudament l’embaràs quan es troba de poques setmanes de gestació.

Dimecres 30 d’abril de 2008

Kesia Ortiz

AMECOPRESS

CONCENTRACIÓ-MANIFESTACIÓ A TARRAGONA, AUTOINCULPACIONS PER PRESENTAR ALS JUTJATS DE TARRAGONA

Secretaria — Thu, 17 Apr 2008 15:38:41 +0000

Manifestació a Tarragona coordinada per la Campanya a les terres de Tarragona.

Dissabte 26 d’abril,cap a Tarragona

Desde els col·lectius de la Capanya pel Dret al Propi Cos s’ha decidir recolçar i acompanyar a les dones i homes que van ser citats per haver recolçat la campanya d’autounculpacions per haver avortat o haver acompanyat a avortar. És per això que es tornaran a recollir autoinculpacions i es farà el lliurament d’aquestes als jutjats de Tarragona.

Aquesta Trobada constarà d’un matí ple d’accions, assemblees, un dinar col·lectiu i després de dinar, fi de la trobada.

12.00 h: arribada, benvinguda i paraules. A la Rambla Nova, Estàtua del Despullats (davant delegació d’Hisenda).

13.00 h: manifestació fins als jutjats,per la Rambla

13.30 h: lliurament d’autoinculpacions

i a partir de les 14.00 h, a la Rambla President Companys, davant dels Jutjats, vermut, gentilesa de les comarques tarragonines i dinar de carmanyola

15.30 h: assemblea

17:00 h: comiat, i fi de la trobada.


Per més informació podeu trucar a la Xarxa Feminista o bé entrar a www.caladona.org/avortamentlliureigratuit.html .

DRET DE LES A DONES A DECIDIR.SOLIDARITAT AMB LES DONES IMPUTADES PER HAVER AVORTAT O PER HAVER-SE AUTOINCULPAT

Secretaria — Thu, 17 Apr 2008 15:35:44 +0000

EL DIA 26 ANEM A TARRAGONA A PRESENTAR AUTOINCUPACIONS

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït denunciem que continuenles citacions a les dones imputades en les causes de la clínica del Dr. Morín i de la clínica Isadora de Madrid. Les imputacions judicials aboquen les dones a rememorar el seu avortament, considerant-les presumptament delinqüents. Això no fa més que augmentar la por i la inseguretat per a totes les dones que necessiten recórrer a l’avortament, i que en molts casos han estat derivades de la sanitat pública a la privada per què, per negligència de la xarxa sanitària pública, han excedit els terminis permesos legalment. A més, a nivell judicial, a Tarragona s’està fent anar a declarar a les persones ques’han autoinculpat, a diferència d’altres llocs com a Barcelona on s’ha considerat arxivable i, per tant es torna a abundar en la pressumpció de delicte de les dones que hem avortat.També També denunciem l’assetjament continu que estan vivint, per part dels sectors més reaccionaris i conservadors, els i les professionals que practiquen avortaments en clíniques especialitzades del nostre Estat. En concret, a partir del requeriment notarial d’E-Cristianscontra la clínica Tutor i el Dr. Barambio; o de l’assetjament per part de la Guàrdia Civil a laClínica Isadora. Mentrestant, la sanitat pública actua amb completa irresponsabilitat en no assumir ni els avortaments de més risc, derivant-los a les clíniques que les organitzacions anti-elecció han posat en el focus judicial.

Per tot això EXIGIM

Que es garanteixi la seguretat, el dret, i la confidencialitat de les dones que han avortat i

de les professionals que estan fent avortaments, que s’aturin els interrogatoris i compareixences

Fora l’avortament del Codi penal. Despenalització ja. Que l’avortament sigui una prestació

sanitària dins la xarxa pública i que es prenguin les mesures per posar-lo en pràctica.

TOTES I TOTS A TARRAGONA EL DIA 26 D’ABRIL.

Recollim autoinculpacions per a lliurar al Jutjat de Tarragona el 26 d’abril

CAMPANYA PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

més informació a:

dretalpropicos@gmail.com

934127161, c/Casp, 38, principal, 08010

Barcelona (Ca la Dona)

APUNTS PROCESSALS SOBRE L’AVORTAMENT

Secretaria — Thu, 17 Apr 2008 15:33:15 +0000

L’avortament està contemplat al Codi Penal com un delicte castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any, o amb multa de sis a vint-i-quatre mesos (article 145.2).

Els supòsits d’avortament despenalitzats són els següents:

- Quan és necessari per a evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada (amb informe psicològic previ).

- Quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació i l’avortament es practiqui dins les dotze primeres setmanes de gestació (és necessari denunciar la violació).

- Quan es presumeixi que el fetus naixerà amb greus tares físiques o psíquiques, sempre que l’avortament es practiqui dins de les vint-i-dues primeres setmanes de gestació (amb informe mèdic).

TERRITORIALITAT DE LA LLEI PENAL

La jurisdicció penal només pot conèixer i jutjar les interrupcions voluntàries de l’embaràs realitzades a territori espanyol. Els avortaments realitzats a l’estranger no poden perseguirse a l’estat espanyol.

PRESCRIPCIÓ DELS DELICTES

Els delictes no poden perseguir-se quan ha passat un termini de temps determinat. Concretament, el delicte d’avortament prescriu als 3 anys. Passat aquest temps s’extingeix l’acció penal.

DRETS DE LA PERSONA INCULPADA

Les persones imputades per un delicte tenen el dret a no declarar, a no declarar contra si mateixes i a no confessar-se culpables. La declaració s’ha d’efectuar sempre en presència d’advocada/cat.

DECLARACIÓ EN QUALITAT DE TESTIMONI

Les persones citades a declarar en qualitat de testimonis tenen obligació de dir veritat i de declarar sobre els fets que coneixen. La seva declaració no necessita assistència lletrada, però si dels fets que relata es desprèn responsabilitat penal, el jutjat té obligació d’interrompre la declaració per a canviar la seva situació processal per la d’imputada/tat.

SIMULACIÓ DE DELICTE

El Codi Penal castiga amb pena de multa de sis a dotze mesos (article 457) a qui simuli ser responsable o víctima d’una infracció penal o denunciï un delicte inexistent.

CONDEMNA PENAL

La condemna penal exigeix certesa i determinació dels fets. No és possible condemnar per fets que no estiguin acreditats per un conjunt de proves. Totes les persones estan emparades per la presumpció d’innocència, que només pot ser desvirtuada mitjançant proves dels fets pels que s’acusa. Una bona tàctica de defensa és no facilitar dades a les acusacions.

RECOMANEM

En el cas de ser citada/t a declarar, ja sigui com a imputada o com a testimoni, assistir sempre amb l’assessorament previ d’una advocada feminista. Els col·lectius de dones organitzats en les campanyes pel dret a l’avortament disposem d’advocades que poden fer l’assessorament i, fins i tot, en ocasions, acompanyar als jutjats i comissaries.