Xarxa Feminista de Catalunya

DIA INTERNACIONAL PER A LA SALUT DE LES DONES

Secretaria — Mon, 05 May 2008 14:43:38 +0000

Jornada: “Parlem dels nostres drets sexuals i reproductius”

Dimecres 28 a les 18,30 hores al Centre Cívic Pati Llimona

(c/ Regomir, 3 | Barcelona | metro Jaume I L4)

Dret a la vida, a no morir durant l’embaràs, part i postpart…

Dret a la igualtat i a estar lliures de tota discriminació en la seva vida sexual i reproductiva…
Dret a la privacitat i a la confidencialitat de las histories clíniques…
Dret a la llibertat i seguretat de decidir si tenir relacions sexuals o no, amb qui i amb quina freqüència…
Dret a la informació i a l’educació sobre els beneficis i riscos dels mètodes anticonceptius…
Dret a optar a contraure matrimoni o no i a formar i planificar una família…
Dret a decidir si tenir o no tenir fills…
Dret a la protecció i la cura de la salut general i reproductiva…
Dret a gaudir del progrés científic…
Dret a la participació ciutadana…
Dret a no ser sotmesa a tortures ni maltractaments l’explotació sexual i els abusos sexuals…
Dret a la llibertat de pensament en tot allò relacionat amb la seva vida sexual i reproductiva…

Més info: www.observatori.apfcib.org | www.xarxadedonesperlasalut.org

PROGRAMA DE LA JORNADA

Presentació Jornada

Montse Pineda. Creació Positiva

Conferència marc sobre drets sexuals i reproductius

Maria Ferrero. Associació de Planificació Familiar de Catalunya

Intervencions preparades dels grups de la Xarxa:

Què entenem cadascuna de nosaltres i des de les experiències dels grups de la xarxa per drets sexuals i reproductius?
I , sobretot, com els vivim i com ens agradaria viure’ls.

Sentim que hi ha una involució en aquests drets?
Situació i reptes de futur.

Debat general | Cloenda i Petit piscolabis

Xarxa de Dones per la Salut

TROBADA DE LA COORDINADORA ESTATAL DE ORGANIZACIONES FEMINISTAS

Secretaria — Mon, 05 May 2008 12:49:37 +0000

REUNIÓ PEL DRET AL PROPI COS I A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

DISSABTE 10 DE MAIG

de 10:00 hores a 14:00 hores a Madrid

Serà la última reunió abans de les vacances i per tant és molt important tractar com tema prioritari l’avortament, a més us proposem el següent ordre del dia:

1.- El tema de l’avortament. Serà el tema principal de la reunió, per tant és necessari que tots els grups que han treballat el tema o el treballaran vinguin per avançar en la discussió de la reunió passada. És a dir, a més d’analitzar els últims aconteixements veure que perspectives de feina y propostes de treball es poden plantejar com a coordinadora respecte l’avortament.

2.- Web de la coordinadora. Actualment la web està infrautilitzada front al que podria ser una web més dinàmica que ens servis com una eina més per afavorir el treball dels grups, a través per exemple, de la difusió de textos per debatre, intercanvi d’informació sobre activitats, etc.

Amb l’incorporació d’aquest tema l’ordre del dia el que es tracta és de discutir i portar pensat, des de tots els grups, fórmules i compromisos concrets per dinamitzar i utilitzar millor la web de la coordinadora.

3.- Informació sobre un nou programa que hem presentat en la última convocatòria de subvenció al Instituto de la Mujer, sobre dones immigrants. L’objectiu és informar-vos del contingut i veure quines possibilitats hi ha de treball entre els grups que estiguin interessats.

4.- Varis.

Qui estigui interessada en anar-hi que es posi en contacte amb Ca la Dona www.caladona.org

telf. 93 412 71 61

Una jutge de Barcelona arxiva la causa contra 21 dones que van avortar en la clínica del doctor Morín

xarxa — Mon, 05 May 2008 12:13:11 +0000

La titular del Jutjat d’Instrucció núm. 33 de Barcelona, Elisabet Castelló, ha decidit arxivar la causa contra 21 dones, imputades per avortar voluntàriament en la clínica del doctor Carlos Morín, a la capital catalana, en considerar que aquestes desconeixien que anaven a avortar il·legalment.

En les actuacions de sobreseïment fetes públics aquest dimarts 29, la magistrada es basa per a adoptar aquesta decisió en què les imputades van actuar amb el convenciment que la seva actuació era legal, ja que els encarregats de la clínica Tècniques Científiques de Barcelona així les hi van fer veure, tal com consta en els documents que signaren abans de sotmetre’s a la pràctica.

Castelló també té en compte que les pacients no disposaven d’especials coneixements juridicopenals per a conèixer que la seva actuació era antijurídica. A més, no podien tenir sospites de la il·licitud perquè la clínica era oficial i reconeguda per a la pràctica d’interrupcions voluntàries d’embaràs de segon i primer trimestre pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Cap assenyalar que la clínica estava situada en locals oberts al públic i degudament publicitats. Per això, la jutge reconeix que les pacients concorrien en una causa de justificació com és “un error de prohibició invencible” ja que van creure, “en la més pura lògica de qualsevol ciutadà mig”, que la seva conducta no tenia res de reprovable penalment.

Segons recullen les actuacions, el delicte d’avortament, des que va ser reformat el 1985, ha conduït a una generalitzada creença que es tracta d’una actuació lícita i que la decisió correspon en exclusiva a la dona gestant, “sobretot després d’anys d’intens debat social i de reivindicacions no només feministes sinó de les més àmplies classes socials”. De fet, la magistrada recorda que no existeixen des de fa molts anys sentències condemnatòries per a les dones que voluntàriament s’hagin sotmès a un avortament.

És cert, segons Castelló, que s’han plantejat casos d’avortaments il·legals, però en tots ells les úniques condemnes fermes que han recaigut ho han estat per als professionals que van practicar l’avortament al marge de la llei, qui havien de conèixer inexcusablement el marc legal.

I aquests casos “tot just han tingut una ressonància social en els mitjans de comunicació, pel que és impensable que un ciutadà mig, sense coneixements específics de caràcter juridicopenal, pugui estar al cas de l’actual regulació de la matèria en aquest país”. A això cal afegir que la llei vigent preveu uns supòsits de justificació que deixen vies obertes per a l’efectiva pràctica de tals intervencions.

La magistrada aprofundeix encara més en el tema i explica que a Espanya és “molt difícil” veure l’avortament com un delicte, sobretot quan es tracta d’una decisió per problemes de malformació del fetus, per la joventut de la mare, per una situació de depressió o simplement pel fet de no poder o no sentir-se capaç d’afrontar degudament l’embaràs quan es troba de poques setmanes de gestació.

Dimecres 30 d’abril de 2008

Kesia Ortiz

AMECOPRESS

CONCENTRACIÓ-MANIFESTACIÓ A TARRAGONA, AUTOINCULPACIONS PER PRESENTAR ALS JUTJATS DE TARRAGONA

Secretaria — Thu, 17 Apr 2008 15:38:41 +0000

Manifestació a Tarragona coordinada per la Campanya a les terres de Tarragona.

Dissabte 26 d’abril,cap a Tarragona

Desde els col·lectius de la Capanya pel Dret al Propi Cos s’ha decidir recolçar i acompanyar a les dones i homes que van ser citats per haver recolçat la campanya d’autounculpacions per haver avortat o haver acompanyat a avortar. És per això que es tornaran a recollir autoinculpacions i es farà el lliurament d’aquestes als jutjats de Tarragona.

Aquesta Trobada constarà d’un matí ple d’accions, assemblees, un dinar col·lectiu i després de dinar, fi de la trobada.

12.00 h: arribada, benvinguda i paraules. A la Rambla Nova, Estàtua del Despullats (davant delegació d’Hisenda).

13.00 h: manifestació fins als jutjats,per la Rambla

13.30 h: lliurament d’autoinculpacions

i a partir de les 14.00 h, a la Rambla President Companys, davant dels Jutjats, vermut, gentilesa de les comarques tarragonines i dinar de carmanyola

15.30 h: assemblea

17:00 h: comiat, i fi de la trobada.

Per més informació podeu trucar a la Xarxa Feminista o bé entrar a www.caladona.org/avortamentlliureigratuit.html .

DRET DE LES A DONES A DECIDIR.SOLIDARITAT AMB LES DONES IMPUTADES PER HAVER AVORTAT O PER HAVER-SE AUTOINCULPAT

Secretaria — Thu, 17 Apr 2008 15:35:44 +0000

EL DIA 26 ANEM A TARRAGONA A PRESENTAR AUTOINCUPACIONS

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït denunciem que continuenles citacions a les dones imputades en les causes de la clínica del Dr. Morín i de la clínica Isadora de Madrid. Les imputacions judicials aboquen les dones a rememorar el seu avortament, considerant-les presumptament delinqüents. Això no fa més que augmentar la por i la inseguretat per a totes les dones que necessiten recórrer a l’avortament, i que en molts casos han estat derivades de la sanitat pública a la privada per què, per negligència de la xarxa sanitària pública, han excedit els terminis permesos legalment. A més, a nivell judicial, a Tarragona s’està fent anar a declarar a les persones ques’han autoinculpat, a diferència d’altres llocs com a Barcelona on s’ha considerat arxivable i, per tant es torna a abundar en la pressumpció de delicte de les dones que hem avortat.També També denunciem l’assetjament continu que estan vivint, per part dels sectors més reaccionaris i conservadors, els i les professionals que practiquen avortaments en clíniques especialitzades del nostre Estat. En concret, a partir del requeriment notarial d’E-Cristianscontra la clínica Tutor i el Dr. Barambio; o de l’assetjament per part de la Guàrdia Civil a laClínica Isadora. Mentrestant, la sanitat pública actua amb completa irresponsabilitat en no assumir ni els avortaments de més risc, derivant-los a les clíniques que les organitzacions anti-elecció han posat en el focus judicial.

Per tot això EXIGIM

Que es garanteixi la seguretat, el dret, i la confidencialitat de les dones que han avortat i

de les professionals que estan fent avortaments, que s’aturin els interrogatoris i compareixences

Fora l’avortament del Codi penal. Despenalització ja. Que l’avortament sigui una prestació

sanitària dins la xarxa pública i que es prenguin les mesures per posar-lo en pràctica.

TOTES I TOTS A TARRAGONA EL DIA 26 D’ABRIL.

Recollim autoinculpacions per a lliurar al Jutjat de Tarragona el 26 d’abril

CAMPANYA PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

més informació a:

dretalpropicos@gmail.com

934127161, c/Casp, 38, principal, 08010

Barcelona (Ca la Dona)

APUNTS PROCESSALS SOBRE L’AVORTAMENT

Secretaria — Thu, 17 Apr 2008 15:33:15 +0000

L’avortament està contemplat al Codi Penal com un delicte castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any, o amb multa de sis a vint-i-quatre mesos (article 145.2).

Els supòsits d’avortament despenalitzats són els següents:

- Quan és necessari per a evitar un greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada (amb informe psicològic previ).

- Quan l’embaràs sigui conseqüència d’una violació i l’avortament es practiqui dins les dotze primeres setmanes de gestació (és necessari denunciar la violació).

- Quan es presumeixi que el fetus naixerà amb greus tares físiques o psíquiques, sempre que l’avortament es practiqui dins de les vint-i-dues primeres setmanes de gestació (amb informe mèdic).

TERRITORIALITAT DE LA LLEI PENAL

La jurisdicció penal només pot conèixer i jutjar les interrupcions voluntàries de l’embaràs realitzades a territori espanyol. Els avortaments realitzats a l’estranger no poden perseguirse a l’estat espanyol.

PRESCRIPCIÓ DELS DELICTES

Els delictes no poden perseguir-se quan ha passat un termini de temps determinat. Concretament, el delicte d’avortament prescriu als 3 anys. Passat aquest temps s’extingeix l’acció penal.

DRETS DE LA PERSONA INCULPADA

Les persones imputades per un delicte tenen el dret a no declarar, a no declarar contra si mateixes i a no confessar-se culpables. La declaració s’ha d’efectuar sempre en presència d’advocada/cat.

DECLARACIÓ EN QUALITAT DE TESTIMONI

Les persones citades a declarar en qualitat de testimonis tenen obligació de dir veritat i de declarar sobre els fets que coneixen. La seva declaració no necessita assistència lletrada, però si dels fets que relata es desprèn responsabilitat penal, el jutjat té obligació d’interrompre la declaració per a canviar la seva situació processal per la d’imputada/tat.

SIMULACIÓ DE DELICTE

El Codi Penal castiga amb pena de multa de sis a dotze mesos (article 457) a qui simuli ser responsable o víctima d’una infracció penal o denunciï un delicte inexistent.

CONDEMNA PENAL

La condemna penal exigeix certesa i determinació dels fets. No és possible condemnar per fets que no estiguin acreditats per un conjunt de proves. Totes les persones estan emparades per la presumpció d’innocència, que només pot ser desvirtuada mitjançant proves dels fets pels que s’acusa. Una bona tàctica de defensa és no facilitar dades a les acusacions.

RECOMANEM

En el cas de ser citada/t a declarar, ja sigui com a imputada o com a testimoni, assistir sempre amb l’assessorament previ d’una advocada feminista. Els col·lectius de dones organitzats en les campanyes pel dret a l’avortament disposem d’advocades que poden fer l’assessorament i, fins i tot, en ocasions, acompanyar als jutjats i comissaries.

AUTOINCULPACIONS: IMPLICACIONS PENALS

Secretaria — Thu, 17 Apr 2008 15:28:40 +0000

L’article 145.2 del Codi Penal castiga amb pena de presó de sis mesos a un any o multa de sis a vint-i-quatre mesos ( l’ opció per la pena de multa o de presó és del jutjat) a ” la mujer que produjere su aborto o consinstiere que otra persona se lo cause, FUERA DE LOS CASOS PERMITIDOS POR LA LEY”.

Els casos permesos per la llei són:

● quan sigui necessari per a evitar un greu risc per a la vida o la salut físiqca o psíquica de la dona embarassada (sense terminis),

● quan l’embaràs és el resultat d’una violació (fins les 12 setmanes de gestació)

● i quan es presumeixi que el fetus neixerà amb greus tares físiques o psíquiques (fins les 22 setmanes de gestació).

L’autoinculpació no té, en principi, riscos. Per condemnar per un delicte cal certesa i determinació dels fets. A més el termini de prescripció en aquests “delicte” és de 3 anys. És a dir, passats tres anys des de l’avortament no es pot perseguir.

Posant-nos en el pitjor dels supòsits podem pensar en un interrogatori judicial, en el qual la dona o home autoinculpat, si és imputada, es negui a contestar al jutjat o tribunal, i puguin incoar una acció penal contra ella per desobediència a l’autoritat judicial. Ens sembla un risc remot, però existent.

Aquesta és la situació que s’està produint a Tarragona, on moltes dones i homes autoinculpades han estat citades a declarar en qualitat de testimonis (no com a imputades). Per això hem elaborat el document “apunts processals sobre l’avortament”. Una vegada més, abortar és convertit pel Dret i la justícia en pressumpció de delicte.

PER A AUTOINCULPAR-SE:

Hi ha persones i grups implicades a la campanya a diferents llocs de Catalunya. Si vols recollir autoinculpacions, la proposta és coordinar que el lliurament sigui col·lectiu, com a acte polític i simbòlic. Fixar data i lliurar-les al jutjat, de forma col·lectiva, de cada població o comarca, o bé participar al lliurament col·lectiu que es farà a Tarragona el 26 d’abril als jutjats a les 13,30. Hi ha preparada tota una jornada d’actes (vegeu la convocatòria).

Si lliureu les autoinculpacions al vostre municipi, es pot informar a dretalpropicos@gmail.com del lloc, data, hora del lliurament, i el nombre d’autoinculpacions, per a poder comptabilitzar-les a nivell català.

(PERÒ atenció, si estàs en tràmits d’obtenir permís de residència i/o treball o qualsevol altre tràmit relatiu a la teva situació administrativa, i figures com a imputada en alguna causa penal, paralitzen l’expedient i et demanen explicacions sobre el tema penal. Després de fer les al·legacions pertinents, normalment segueixen el tràmit normal de l’expedient, però potser és millor que no et posis en situació de risc.)

Sobre el Dret a l’Avortament: text d’anàlisi i reflexió sobre la recent ofensiva contra l’avortament

Secretaria — Wed, 16 Apr 2008 11:41:07 +0000

En el marc d’una denúncia presentada per E-Cristians, des de Novembre del 2007 hem assistit, al conjunt de l’Estat espanyol, a tot un seguit de persecucions a la pràctica de l’avortament des de l’àmbit judicial i social, vers professionals de la sanitat, clíniques i dones. De les 139 històries clíniques que s’han revisat, hi ha 99 dones imputades actualment per la jutgessa Elisabet Castelló, dels Jutjat núm. 33 de Barcelona, però encara falta revisar més de 2700 expedients requisats a les clíniques del grup Ginemedex-TCB.Massa sovint, el tema de l’avortament es planteja de forma simplista, plantejant el dilema com la confrontació entre dues posicions, “en contra” i “a favor” de l’avortament. No obstant, estem davant d’un fet molt més complex. Així, no és del tot correcte dir que els grups de dones feministes estem a favor de la pràctica de l’avortament sense més ,o fins i tot, com gosen dir els grups fanàtics religiosos, en contra de la maternitat. Nosaltres vindiquem el dret, reconegut internacionalment, ^[1]a que les dones puguem decidir lliurement, i sense mediació ni de l’Estat, ni del cos mèdic i/o judicial, sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i la nostra pròpia vida o sobre les prioritats que tenim per viure-la.A més, el fet de plantejar-ho com una dicotomia, crea l’efecte que estem davant d’una decisió que permetrà, o no, avortar en el futur a les dones. Pensament del tot ingenu, ja que, més enllà de les lleis, i durant més de mil anys, les dones han interromput els seus embarassos no desitjats, ja sigui per mitjà de xarxes de dones en resistència, o en el pitjor dels casos de forma clandestina o insegura, i per tant, arriscant la seva salut i fins i tot la seva vida. Per tant, el debat hauria de ser – estar a favor o en contra de la despenalització de l’avortament–, sense oblidar que s’ha d’aprofundir sobre el que és necessari per a garantir aquest dret, i així prevenir també el nombre d’embarassos no desitjats.A l’Estat espanyol, segons una llei promulgada el 1985, la qual mai ha estat reformada per incorporar les noves ratificacions internacionals, si qualsevol dona opta per interrompre el seu embaràs, el primer que ha de saber és que existeixen tres supòsits per sol·licitar un avortament de forma legal: quan la mare ha estat violada, havent fet prèviament la denúncia abans de les 12 setmanes; quan hi ha un perill de malformació fetal que impedeixi al fetus viure o tenir una vida digna abans de les 22 setmanes, i finalment, sense “terminis”, quan la vida de la mare corre perill, o es pot demostrar un perill per la salut psíquica o física de la mare.¿Però què diem des de les dones feministes autònomes sobre aquesta llei i les futures propostes de reforma que se’ns plantegen?En primer lloc, malgrat l’avenç que va suposar aquesta llei per reduir el número d’avortaments clandestins i/o insegurs, segons aquesta, la decisió d’interrompre un embaràs no desitjat ve condicionada prèviament a la tutela de l’Estat, el qual legisla segons els mandats de l’església catòlica; en segon terme als metges, ja que ells són els que donen la seva autorització, i que, no ho oblidem, poden acollir-se a l’objecció de consciència, i finalment, a la família en cas que la dóna sigui una menor.“Masses evidències mostren la manca d’autonomia sobre el nostre cos i la nostra vida”.

En segon lloc, només s’accepten una sèrie de supòsits, sense contemplar que també existeixen raons que travessen les nostres vides com són els factors econòmics, però també, el fet de no voler tenir més fills, o voler postergar la maternitat o simplement no voler ser mare, i que malgrat l’avenç en els mètodes de planificació o anticonceptius, aquest fallen, o són massa costosos.^[2] A més, és clar, de les barreres culturals i/o religioses, que encara existeixen a la nostra societat, que afecten a la presa de la decisió o al nivell d’informació/educació al que les adolescents i dones accedeixen. El dret a decidir sobre el propi cos no comença amb la pràctica d’una interrupció del embaràs no desitjat, sinó que també implica: l’accés a la informació i educació afectivosexual; major investigació sobre mètodes anticonceptius, i un accés gratuït dins el sistema de Seguretat Social. Sobretot per aquelles que tenen menys recursos econòmics, i que després seran les que ho tindran pitjor per pagar-se a una clínica privada la interrupció del seu embaràs.En tercer lloc, però potser el de més rellevància en aquest moment polític, és l’establiment de terminis que marcaran el temps on és legal o il·legal practicar una interrupció d’un embaràs no desitjat, sempre dins els supòsits acordats, és clar. En aquest tema dels terminis estem, novament, davant un debat entre la ciència i les creences religioses. Mentre uns parlen de vida humana i d’ànima, i per tant situen la il·legalitat de la interrupció des del moment de la concepció o a les hores o dies, d’altres parlen de viabilitat fetal i activitat cerebral, situant el límit a les 24-26 setmanes.Els terminis no han estat una solució vàlida, ja que no són més que elements de coerció, totalment innecessaris i contraproduents. Fixem-nos sinó com ja amb l’actual llei, els terminis han demostrat ser del tot absurds i sovint, dramàtics. Ja sigui perquè les malformacions fetals no sempre es poden detectar abans de les 22 setmanes, o perquè el cost social i psicològic, així com la lentitud dels tràmits que pot suposar denunciar una violació, no sempre comporta que amb 12 setmanes una dona pugui fer efectiu el seu dret a avortar. Obligant en aquest casos i d’altres a tirar endavant un embaràs traumàtic i no desitjat per a la dona.Tornem a ser objectes d’un debat estèril que soterra la veritable qüestió:

“Només un motiu es clar i suficient: ‘no desitjo seguir amb aquest embaràs’ sense que el moment de decidir-ho sigui punible per a la dona. En tot cas, s’hauria de garantir un servei d’atenció psicosocial i mèdica per a les dones, amb personal especialitzat, que donés tots els recursos per no allargar aquesta decisió innecessàriament. En aquests moments la desaparició dels Plannings Familiars ens deixa sense aquests recursos”.

Així doncs, quan en plena campanya política se’ns parla de reformar aquesta llei, adduint per un costat, la necessitat d’un profund debat previ que aporti un consens parlamentari, i de l’altre, es limiten a parlar de la reforma cap a una llei de terminis, tal i com succeeix a determinats països europeus, hem de tenir clar perquè ens hem de negar a entrar en aquesta retòrica. Respecte al tema del consens, no oblidem, quant és de sospitós que després d’anys de governs successius, durant els quals el partit socialista ha tingut majories absolutes, es parli ara de la necessitat d’encetar un debat profund per tal d’arribar a un consens polític de totes les forces parlamentàries; sobretot quan en d’altres temàtiques socials, com el dret de matrimoni entre parelles del mateix sexe, o treure la religió de l’ensenyament obligatori, no ha calgut tal debat ni consens.

“Quan es redueix la nostra existència com a dones a un simple receptacle de vida, es segueix mantenint la mateixa lògica patriarcal de control i violació dels nostres drets, a través de la expropiació dels nostres cossos i el dret a decidir sobre ells. Se’ns desposseeix d’existència personal i política, quan d’altres prenen i ens imposen via penal les seves decisions i conviccions sobre la nostra vida”

Finalment, en la llei de 1985 es parla del control de l’avortament sota la legalitat dels tres supòsits però en cap cas, d’una reforma de la llei de prestacions sanitàries que garantís l’execució individual d’aquest dret, per part de les dones, més enllà d’obstacles econòmics, culturals, socials i religiosos.

Aquesta puntualització és del tot necessària, ja que actualment, el sistema de finançament públic de l’avortament a Catalunya es pràcticament inexistent.^[3] La realitat passa per un secretisme total respecte l’acte mèdic d’avortar, discursos que plantegen l’incapacitat de la sanitat pública d’absorbir la demanda, la pràctica de la majoria d’avortaments en clíniques privades, la subvenció d’alguns avortaments a través d’una obscura associació com és “Salut i Família”, que rep subvencions per part de la Generalitat i que aplica criteris arbitraris en l’otorgació d’ajudes i el menyspreu des de la medicina acadèmica a intervenció de l’avortament, que no informa els futurs metges sobre l’avortament i que no promou un tractament sense perjudicis de l’acte d’avortar.Segons nosaltres, la qüestió essencial és:¿A qui hauríem de portar als jutjats, a la dona que vol interrompre un embaràs, o a l’Estat i al sistema patriarcal que impedeix la lliure decisió de la dona, posant en perill la seva salut?Organitzem la resposta feminista davant l’ofensiva catòlica-integrista.
Un Dret que no es promou, més que un dret és una il·lusió.
Barcelona, abril 2008.Assemblea de dones autònomes pel dret a l’Avortament
________________________________________

^[1]Dret aprovat internacionalment i ratificat per l’Estat espanyol a la conferencia del Cairo en 1994 i a Beijing en 1995, segons el qual:“els drets humans de les dones inclouen el seu dret a decidir el control i decidir lliurement y responsablement sobre les qüestions relatives a la seva sexualitat, inclosa la seva salut sexual i reproductiva, lliures de coerció, discriminació i violència.” ^[2] No cal recordar que actualment els mètodes anticonceptius no tenen un tractament especial dins del sistema de la seguretat social i per tant, sobretot en aquells que són d’última generació, són massa costosos per la majoria de les dones, essent la primera barrera d’iniquitat social alhora d’exercir el dret a decidir sobre els nostres cossos.^[3]Durant el 2005, dels 16.905 avortaments que es realitzaren solament 557 es varen practicar en centres sanitaris públics. La resta de dones que avortaren ho van fer en centres privats, ja que a la sanitat pública tant sols s’accepten, i no tots els hospitals, els casos derivats de salut fetal, fins a les 22 setmanes, per violació fins a les 12 setmanes, i en reduïts casos per salut física de la mare, i pràcticament mai per salut psíquica.

CELEBREM SANTA JORDINA!!!

Secretaria — Mon, 14 Apr 2008 09:40:50 +0000

Tots els col·lectius de la Camapanya del Dret al Propi Cos que puguin posaran en les seves parades del 23 d’abril juntament amb les roses i els llibres un espai pel Dret al Propi Cos i per l’Avortament Lliure i Gratuït.

L’objectiu és omplir les ciutats amb la Campanya pel Dret al Propi Cos i “Jo també he Avortat”.

Els materials disponibles per a fer difusió, especialment aprofitant el 23 d’abril, són:

- xapes “Jo també he avortat” (es poden recollir a Ca la Dona, preu venda 1€)

- manifests de la Campanya, amb les signatures actualitzades el 17 d’abril(el podeu descarregar a www.caladona.org)

- autoinculpacions, es recolliran més autoinculpacions per lliurar-les als jutjats de Tarragona (el podeu descarregar a www.caladona.org )

* implicacions penals. Explicació actual campanya de recollida

* apunts processals

* document d’autoinculpació per haver avortat

* document d’autoinculpació per haver acompanyat

- cartells amb el programa i convocatòria per la Trobada de Tarragona del 26 d’abril (el tindrem aviat)

- Estudi INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS. AVORTAMENT: EL DRET DE LES DONES A DECIDIR, editat per la Coordinadora Estatal de Organizaciones Feministas. 2007. ( el podeu descarregar a http://www.nodo50.org/feministas en castellà i en català a www.xarxafeminista.org/dretalpropicos clicant a la imatge de la revista)

- pancartes

La Campanya està formada per molts col·lectius i no té finançament propi, així que fem una crida perque cada grup s’encarregui de fer fotocòpies per tenir els seus materials.

PROPERA REUNIÓ DE LA CAMPANYA PEL DRET AL PROPI COS

Secretaria — Mon, 14 Apr 2008 09:29:04 +0000

CAMPANYA PEL DRET AL PROPI COS I A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

Dimarts 22 d’abril

19 hores a Ca la Dona (c/ Casp 38, principal, Barcelona)

Des de tots els col·lectius adherits a la Campanya parlarem de les últimes notices sobre la campanya i organitzarem la Trobada del 26 d’abril a Tarragona en recolçament a les dones i homes que han sigut citats al jutjat per haver-se autoinculpat d’haver avortat i d’haver acompanyat. I treballar propostes per dur a la reunió de la Coordinadora Feminista Estatal (10 de maig).

Us hi esperem!!!!

Nosaltres parim i nosaltres decidim!