En el debat-taller sobre sexualitats, celebrat el passat 21 d’abril, ens vam trobar prop de 40 dones que, després d’una presentació inicial per obrir el tema, ens vam dividir en dos grups per facilitar la participació de totes. Curiosament la dinàmica dels dos grups va ser molt diferent: en un d’ells es va parlar sobretot de les experiències personals i a l’altre les intervencions van girar especialment sobre la identitat femenina. 

 Tot i que és impossible fer-ne un resum, us fem un tast d’algunes de les idees que van sortir:

• Debat iniciat als anys 70, quan amb el lema de “Dret al propi cos”, les dones feministes vam plantejar la nostra sexualitat amb força personal i col·lectiva. Aquest debat va tenir un fort protagonisme dins de l’àmbit feminista lesbià i no va està exempt d’enfrontaments i conflictes en aspectes com la pornografia i la prostitució. 
• Actualment el debat sobre sexualitats està plantejat més aviat en espais com la universitat, les institucions i fins i tot, als mitjans de comunicació
• Ara les qüestions més controvertides són sobre identitat i pràctica sexual…  
• Pel camí, sembla que s’han “normalitzat” alguns aspectes de les sexualitats, però s’ha perdut parlar del plaer, de la llibertat i dels desitjos i, a més a més, els tòpics que surten als mitjans  de comunicació perjudiquen més que res. 
• El moviment feminista ha ajudat les dones a omplir buits, a obrir nous espais i a crear una identitat feminista, ni heterosexual ni lesbiana.
• S’assenyala la diferència entre pràctica sexual i desig sexual que no sempre són coincidents. “Lesbiana” és un concepte massa uniformador, que no té en compte ni la diversitat de l’experiència lesbiana ni el procés d’esdevenir-ne.
• Hi ha més llibertat que abans entre les lesbianes joves i la seva identitat ara no és fruit d’una opressió sinó de la força de la joventut i d’un cert orgull.
• La història personal pot conduir a una evolució en la qual es rebutgi una identitat i es vegi necessari comunicar que la identitat sexual pot canviar i ser fluïda.
• S’ha de parlar de la pròpia sexualitat sense fer referència als homes, posant de relleu els nostres desitjos.
• Cal recordar les tres “A” que ens ajuden quan parlem de sexualitat: Autoconeixement, Autoerotisme i Autoestima.
• El fet que el feminisme “abandonés” els centres de planning ha perjudicat la seva tasca “educadora”, ja que eren uns espais de dones per parlar de sexualitat.
• L’acceptació del propi cos és un tema molt important a totes les edats. És necessari lluitar contra els prejudicis sobre la diferència d’edat en les relacions sexuals.
• La necessitat del lligam entre el plaer sexual i l’emoció amorosa i també retorna la qüestió de l’orgasme. Es parla del “petting”, de l’addicció al sexe, de les infidelitats com a maneres de revitalitzar la relació.
• Encara en determinats ambients la iniciativa sexual de les dones és rebutjada i censurada.
• No podem oblidar mai l’experiència traumàtica de les  violacions.
• el discurs mèdic s’infiltra, per exemple, de manera recurrent en la idea que l’homosexualitat és genètica.
• La sexualitat tradicionalment s’ha vinculat i es vincula a la reproducció, però també a la cultura. Treballar la sexualitat com a cultura relativitza prejudicis i permet proposar un nou significat enfront del patriarcat que ens pot donar pistes de com ha anat canviant i de què hem de fer.

Al final dels tallers, en el debat de la posada en comú, va sorgir la proposta de fer una convocatòria per constituir un grup de treball per continuar parlant de sexualitats i potser preparar unes jornades l’any vinent. Al mes de setembre convocarem una reunió per veure si continuem amb ganes d’aprofundir sobre el tema.

—————————–