DIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

19 11 2008

MARXA I CONCENTRACIÓ

25 de Novembre

a les 19h

des de la font de Canaletes fins a la concentració a la plaça Sant Jaume.

 MANIFEST

VINDIQUEM  EL  NOSTRE COS I  LA NOSTRA VIDA
PEL DRET DE LES DONES I LES NENES A VIURE SENSE VIOLÈNCIA
           
Hereves de les dones / que cremaren ahir / farem una foguera / amb l’estrall i la por. / Hi acudiran les bruixes / de totes les edats. /… / Deixarem les escombres / per pastura del foc, / els pots i les cassoles, / el blauet i el sabó /
Vindicarem la nit  /i la paraula DONA./Llavors creixerà l’arbre/ de l’alliberament.(MMMarçal)
  La violència no permet triar, s’enfronta al desig i a la llibertat de les dones.

És el cos el que pateix els abusos despietats de les violències, és colpejat, abusat, violat, mutilat, humiliat i violentat.

Ens recuperem tornant-lo a habitar i apropiant-nos d’ell. Es fa imprescindible parlar del cos, de la sexualitat i del poder; perquè és a través de l’exercici despietat del poder patriarcal que es viola un dels més importants drets dels éssers humans: la seva intimitat corporal, la seva autonomia, la seva llibertat per a decidir amb qui es té o no una relació afectiva, eròtica o sexual i de quines maneres.

 La defensa del dret a gaudir i experimentar amb el propi cos es vista com una provocació per part certs sectors que ens neguen el dret a decidir. La reacció d’oposició a l’afirmació pública del plaer femení també s’exerceix mitjançant la violència perquè el cos de les dones continua sent territori colonitzat i espai de disputa del patriarcat.

El fet que l’arbitri del que “es pot” i “no es pot” fer amb el nostre  cos segueixi estant en mans  d’un aparell de poder que parla per nosaltres, decideix per nosaltres i executa contra nosaltres, comporta el risc d’alienació i de privar-nos de la sobirania més elemental, la del nostre territori més íntim: el cos.

El dret al cos significa poder disposar d’ell en tots i cadascun dels espais i temps de la vida sense cap tipus d’imposició.
 Creem un cultura no violenta quan qüestionem normes i costums, el llenguatge i les diverses expressions de la cultura patriarcal basades en l’ús del poder, la repressió, el terrorisme, les guerres i l’extermini de les persones per raons de gènere, ètnia o religió, opció sexual.

La ciutadania de les dones comença, es desenvolupa i culmina en els nostres  cossos, territori personal i privat sobre el qual hem d’estar capacitades per a adoptar decisions sobiranes, és a dir, lliures de coacció o violència.

El control i la cura del propi cos constitueix un element central pel feminisme, i és un principi ètic polític no negociable.

La violència masclista contra les dones i contra les nenes (que encara està molt més invisibilitzada que l’exercida contra les dones adultes) impedeix la nostra ciutadania i curadania plena, desconeix la nostra qualitat de subjectes de drets, i atempta directament contra el  nostre dret a la salut i a la vida.  

Per això aquest 25 de Novembre, una vegada més i junt amb les dones de tot el planeta 

Vindiquem
 

El dret a una vida digna 

El dret a la llibertat i seguretat personals

El dret a gaudir del més alt nivell de salut

El dret al propi cos i el dret a decidir

El dret a no ser sotmesa a tortures

El dret a no ser objecte d’ingerències arbitràries de cap mena

El dret a la llibertat de pensament, consciència . opció sexual

El dret a controlar la nostra pròpia fecunditat –

El dret a la privadesa

El dret a viure sense violències
 
  XARXA DE DONES PER LA NO VIOLÈNCIA. Barcelona, novembre 2008.
caladona@caladona.org
 

  

 



DIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

30 11 2007

LES VIOLÈNCIES ENS AÏLLEN, ENLLACEM-NOS”.

Als inicis del moviment feminista, tenia molta importància la relació que s’establia entre les dones per poder parlar amb intimitat i compartir i transformar les pròpies vides. Aquest any volem fer visible, recuperar i valorar aquest aprenentatge assolit mitjançant les dinàmiques del moviment feminista enfront de l’aïllament que comporta la violència patriarcal
 

Per això considerem  imprescindibles els espais de resistència creativa de les dones, espais per compartir què fem i com ho estem fent. Cal que les nostres creences no generin murs que ens privin de relacionar-nos i que les relacions no condicionin les nostres creences. Sabem que no és fàcil pensar, sentir i actuar d’aquesta manera, però paradoxalment és senzill, no és complicat d’entendre. Reivindiquem allò que és senzill.
Treballar en tenir cura de la societat molts cops ens ha portat a no tenir cura de nosaltres mateixes. Veiem en aquest treball una qualitat heretada i també una aposta de moltes dones, veiem també que en aquest esforç ens “desmesurem”, perdem la mesura. És important poder parar i escoltar el propi cos. Repartir les alegries i les preocupacions, les tristeses i les pors per poder renovar-nos.
Si continuem reflexionant, potser valorarem que l’augment de responsabilitats i de presència en l’esfera pública ens ha aportat canvis importants, un poder nou que ens fa canviar, i potser perdre, els espais de llibertat. Tot i que no és fàcil fer aquesta valoració, és evident que, en aquest escenari, hi ha poc temps i poc espai per al cos i l’afecte, perquè hi ha un domini de la ment i la raó.
El sistema patriarcal i la situació social actual ens obliguen a estar visibilitzant la violència i ens deixen a les feministes menys espai per a la relació i la creativitat, ja que és una feina constant vers la societat explicar que “un altre món és possible” i treballar cap enfora massa sovint ens porta a la solitud. Les xarxes permeten que les dones estiguem més protegides, siguem menys vulnerables, perquè les xarxes entre dones donen credibilitat, donen suport, donen espai per a la recuperació.
La passió mou el món. Sentir que estem en un món que van voler i van imaginar altres dones ens dóna força per poder pensar i projectar quin és el món que nosaltres volem.
Dels reptes actuals volem ressaltar, aquest any, algunes situacions significatives de la violència contra les dones al món i de les nostres resistències i avenços.
En un dia com avui, no volem deixar de recordar tampoc els dos homes que van perdre la vida tractant de defensar dones agredides. L’eradicació de la violència exigeix que la societat deixi, per temor o connivència, de “mirar cap a una altra banda”.
·         Continuen els atacs a la nostra llibertat de manera tan cruel com els Femicidis a Mèxic, a Guatemala, al Congo i arreu del món.
·         Agressions contra les dones, com la de la dona equatoriana a casa nostra, evidencien la quotidianitat i diversitat d’aquestes violències, i que es conjuguen i incrementen amb el racisme, la precarietat laboral i les creixents desigualtats socials.
·         Denunciem els límits de les lleis i actuacions dels governs. Cal fer-ne el seguiment i exigir-ne el compliment i l’aportació de recursos perquè siguin veritablement viables, començant pels Pressupostos Generals de l’Estat i seguint pels comptes autonòmics i municipals. A Catalunya esperem la ràpida aprovació d’una llei consensuada.
·         Reivindiquem les paraules, els cossos i els colors de les dones a tot el món, i ens felicitem per les millores aconseguides i per les complicitats que malgrat tot continuem construint.
LES VIOLÈNCIES ENS AÏLLEN, ENLLACEM-NOS”.
Xarxa de Dones contra la violència



TAMAIA FA 15 ANYS!!!

30 11 2007


TAMAIA, Associació de Dones contra la Violència Familiar. 

Una mica d’història: 
L’Associació de Dones contra la Violència Familiar TAMAIA va néixer l’any 1992 fruit de la iniciativa d’un grup de dones víctimes de la Violència Familiar i d’un grup de professionals del treball social. 
El primer objectiu de l’associació va ser la constitució d’un grup d’ajuda mútua per a Dones Maltractades, detectada la manca de recursos específics que ajudessin a les Dones Agredides a recuperar-se dels efectes i conseqüències de la violència, un cop havien sortit del centre d’acollida o s’havien separat legal i  físicament dels agressors.

Després d’un període de treball intern de les professionals i de les dones del GAM TAMAIA, es va decidir obrir el grup a d’altres dones afectades per la problemàtica i es va crear un espai permanent d’informació sobre la Violència Familiar i sobre el treball amb grups.

EQUIP DE L’ASSOCIACIÓ TAMAIA.

Actualment l’associació continúa treballant per prevenir la violència domèstica i sobre tot donar supor a les dones que es trobin en algun cas de maltractament. És per això que Tamaia treballa tres àmbits de suport i ajuda, com són el seguiment i treball del Grup d’Ajuda Mútua, d’assesorament i informació a Dones Maltractades i formació i sensibilització a la societat en la que vivim.

Enguany cumpleixen quinze anys de vida i de treball i des de la Xarxa Feminista les volem Felicitar i desitjar que continuin el seu treball.

Per celebrar el seu aniversari han publicat un llibre Ni principes, ni perdices. Siete historias de mujeres que dicen basta. Set històries de dones que diuen prou.Ed. Icaria. La mirada esférica. Barcelona, 2007.

En el llibre es relaten set històries de set dones que expliquen des de la seva experiència personal la violència que han viscut a mans del homes i en molts casos d’homes que han estimat. Aquestes dones amb coratge s’han atrevit a dir prou a la violència sexista i ho fan parlant des del cor i compartint la realitat de les seves vivències plenes d’emocions i descubriments de la seva pròpia llibertat i conciència del seu propi cos de dones.

Aquest és un projecte que va iniciar TAMAIA arrel d’un Taller d’Escriptura en el 2004, i la recopilacó d’aquests testimonis d’aquestes dones ens mostren un món on no hi ha lloc per a la violència i on es mira la vida en llibertat.